OPINIÓ

Immigrants, problema o solució?

Els nàufrags no es poden deixar en el mar a la seva sort. A més de l’imperatiu ètic existeix el deure legal segons el dret marítim internacional d’assistir-los. És el que fan organitzacions humanitàries com Open Arms, per exemple. I, com és lògic, les persones rescatades s’han de traslladar al port més pròxim. Per això, les declaracions del ministre de l’Interior italià Matteo Salvini respecte de l’assumpte de l’'Aquarius' són, senzillament, deplorables.

Molt em temo, però, que Salvini representa més gent del que sovint es pensa. Els conservadors d’arreu comencen a assumir cada cop més el discurs xenòfob de la ultradreta que considera la immigració la font de tots els mals. El problema d’aquesta interpretació, al marge de l’ètica, és que obvia els immensos guanys que generen els joves nouvinguts. La piràmide de població i la hisenda pública dels països occidentals són les primeres a beneficiar-se’n, enfront de la creença infundada que es tracta d’un col·lectiu parasitari de l’estat del benestar. El ministre al·ludit hauria de conèixer el que fan els batles i batlesses del Vèneto del seu mateix partit que normalment duen a terme polítiques municipals més que acceptables amb els immigrants. La resposta a aquesta aparent contradicció és més lògica del que sembla: les autoritats locals saben que els immigrants són necessaris. Ho són tant que d’ells depèn la supervivència d’Itàlia, atès el seu grau d’envelliment que, com afirmen demògrafs de la talla de Maximo Livi Bacci, a mig termini hauria de significar la desaparició dels italians d’ascendència europea. En termes més prosaics, això es tradueix en l’absència de mà d’obra barata per a l’empresariat local. Però també per a les classes mitjanes, que només gràcies a la presència de població provinent dels països subdesenvolupats poden tenir mainaderes i personal assistencial per cuidar els vells dependents, sense fills o amb famílies desestructurades per la vida moderna.

Evidentment, podem substituir aquest país per qualsevol altre de la Unió Europea, amb excepcions relatives com, per exemple, Romania. Això també explicaria que, mentre les autoritats de la UE es comporten com a cans de presa al litoral mediterrani, descuidin totalment l’entrada de població per altres vies, com als mateixos aeroports en qualitat de falsos turistes.

El comportament contradictori no és exclusiu de la dreta. El progressistes sovint cauen en el parany de la denúncia i de la solució fàcil encara que normalment estiguin carregats de bones intencions. Els grans moviments de població no són un invent del present per molt que es repeteixi fins a la sacietat que és així. Sabem que han representat perills reals per a les poblacions autòctones que no es poden obviar. Per exemple, els salaris de la classe treballadora seran uns dels primers afectats perquè augmenta la demanda de treball, com ha afirmat repetidament en aquest mateix diari Miquel Puig. Els empresaris, com ja hem dit, ho saben perfectament. Alhora, si els immigrants són essencials per evitar el debilitament dels països nord-occidentals, vol dir que la seva presència, sense altres contrapartides en els llocs d’origen, ajuda a mantenir l’'statu quo' actual que no és, precisament, favorable al sud. I tot això per no parlar del xoc cultural que, per descomptat, no cal magnificar, però tampoc es pot ignorar si no volem que aquest tema sigui gestionat per la ultradreta com acaba passant. Igualment, les actituds que podem qualificar de ‘bonistes’ només solen considerar que els immigrants es mouen per factors d’expulsió. Però realment això mai ha estat així, els homes i dones també ho fan per factors d’atracció, en no poques ocasions molt més importants que no els primers. Llavors, caldrà valorar que és el s’ha fet bé fins ara a Europa perquè continuï com un lloc atractiu. I fer-ho compatible amb el desenvolupament dels llocs d’origen, la qual cosa pot ser una contradicció més.

En definitiva, cal considerar la migració com una problemàtica molt complexa que no té causes ni conseqüències senzilles. Per començar, com afirma el mateix Livi Bacci, l’ONU hauria d’incloure aquest fenomen a la seva agenda i considerar la demografia una de les grans problemàtiques de la humanitat.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 15/07/2018

Consultar aquesta edició en PDF