La política espanyola s’assembla cada dia més a una mala pel·lícula perquè les coses que hi passen poden molt bé no tenir conseqüències. Ara posem que el cas Valtonyc arriba a Estrasburg i que aquest tribunal desautoritza el suprem: algú pagaria per la cancel·lació de la llibertat d’expressió que hauria suposat la seva condemna? Algú compensaria el cantant per l’angoixa acumulada i el temps perdut darrere aquesta lamentable història? Direu que no és la política, la responsable de la sentència que el condemna a tres anys i mig de presó, i tècnicament és així. Però és per decisió política que les lleis tenen la capacitat de repressió que tenen, o aquesta facultat d’ofegament de tantes vides. Ningú no pagarà pel mal que es fa. A Espanya hi ha massa gent a qui és permès de rentar-se les mans. Sense complexos, això sempre.
També és política la censura exercida a ARCO per IFEMA: és clar que IFEMA només va demanar a la senyora d’Alvear que retiràs l’obra ‘Presos polítics espanyols’, de Santiago Sierra, quan per ARCO han passat obres molt més iconoclastes de fons i de forma. Però l’esperit de repressió, sobretot en allò que té a veure amb Catalunya, ha estat tan ben alimentat pel govern, pel partit en el govern, pel gruix dels mèdia i, en general, pels poders fàctics, que, efectivament, qualsevol cretí d’IFEMA se sent suportat en qualsevol iniciativa que pugui ser interpretada com un gest d’adhesió a la nova moral de l’estat.
I és cert que, tant en aquests dos casos com en altres, hi ha hagut alguns moviments de solidaritat, sobretot en el món de la música catalana. Però a la fira de les vanitats artístiques la qüestió és més complicada: ni un dia de portes tancades, ni un manifest dels galeristes, cap gest enèrgic del gremi per fer entendre als nous inquisidors que fins aquí hem arribat. Ni un sol artista, que sàpiga un servidor, no ha despenjat ni una obra en solidaritat amb en Sierra. I això que tot plegat es mou en l’àmbit de la cultura i de la creació artística, que rutinàriament solem vincular als grans mots, la llibertat, la democràcia, etc. Quina misèria moral, tanta gent abaixant el cap davant uns cretins que creixen i creixen a l’empara de la tendència general a associar-se amb Hongria i Polònia, al clavegueram d’Europa.
