OPINIÓ
Opinió 30/10/2019

Homes d’estat (i hienes)

Guillem Frontera
2 min

EscriptorHi ha massa raons per deplorar el fet que tants de partits espanyols siguin liderats per persones que no s’acosten a la noció d’home d’estat. Per exemple, un home d’estat no contribuirà en campanya a crear greuges en una part del territori perquè neixin en forma de vots a altres parts d’aquest territori. Un home d’estat mirarà en tot moment de crear harmonia entre els distints grups o comunitats, i si no és possible tal harmonia, assegurar convivència o, en últim extrem, coexistència pacífica.

El que fan els líders de quasi tots els partits espanyols és radicalment el contrari. Qualsevol d’ells que el dia de demà s’assegui a la sella de La Moncloa es trobarà amb unes comunitats de cada dia més difícil cohesió. Catalunya –la real, la de les persones de cada dia– està sentimentalment més lluny d’Espanya que abans de la campanya sense nom. Els líders dels partits grossos hauran creat uns problemes i n’hauran engreixat uns altres tan sols per guanyar vots. Aquests polítics actuen com hienes. Gangrenen la societat espanyola i n’allunyen la catalana. Abans de parlar-se d’independentisme, es parlava de separatisme, i ja en temps de Franco algú es va atrevir a escriure que el separatisme era obra dels separadors.

Pedro Sánchez se’ns ha mostrat, a mesura que avança la campanya sense nom, com un dels separadors més virulents. Amb els seus mítings i les seves entrevistes/míting, ha deixat caure moltes tones de fel damunt la població catalana, fins al punt d’arribar a dir que l’independentisme i la ultradreta són la mateixa cosa –després ho raonà de la manera més estulta. Ell i els que han adoptat la mateixa estratègia electoral no poden ignorar que, obrint més ferides a Catalunya, faran més inviable qualsevol entesa: i aquest camí menaria a la suspensió de l’autonomia catalana. No us estranyi que aquest sigui l’objectiu (la solució) final.

stats