EN DESPERTAR, vaig riure. Fa un parell de setmanes vaig somiar en banderes espanyoles i cartells de Vox enrevoltant el monòlit de la Feixina. Sí, ja sé que hi ha somnis millors, però això no es tria. Quan al matí vaig obrir els ulls, em va fer gràcia l’ocurrència: “Aquests de Vox tindran nassos de començar-hi la campanya electoral”, vaig pensar just abans de descartar-ho i deixar-ho en l’oblit. Ben pensat, crec recordar que vaig pronunciar una altra paraula que no era nassos. I com que els malsons de vegades també es fan realitat, ha passat. La formació d’ultradreta ha començat la cursa cap a les urnes davant el monument en honor dels feixistes del creuer Baleares. Això, per si qualcú -hola, amics de la Feixina; hola, ARCA- encara té dubtes de la càrrega franquista del conjunt escultòric (i que em perdoni el noble llenguatge de l’escultura per anomenar-lo així).
Els somnis, també els pitjors, no solen venir perquè sí. L’extrema dreta té aquestes coses: treu pit, ben tret, i per molt grossa que ens sembli a la resta, ells l’amollen. Per això no era tan forassenyat pensar que si hi havia un lloc a Palma, a Mallorca i a totes les Balears on Vox es podia sentir plenament a gust per marcar paquet electoral, aquest és el monòlit de la Feixina, dret com un ciri des que Franco l’inaugurà el mes de maig del 1947. I així se’ls ha vist, al mateix lloc on es va situar el dictador i per motius molt semblants. El seu líder a les Illes va declarar a l’acte que, a més de donar el tret de sortida a la campanya, allò era un homenatge als “caiguts per Espanya”, i no es referia a les víctimes del franquisme, en podem estar segurs.
El brou ultradretà que s’ha cuinat i també conèixer el fet que aquest mes de maig electoral hi hagi les testificals del procés judicial que va aturar, potser definitivament, l’esbucament de la Feixina degueren ser els motius del somni i de la idea de reafirmació que en podria fer Vox l’11 d’abril. Bé, per ser més precisa, l’enderrocament del monòlit el va aturar el procés judicial i també, abans, la feblesa o indefinició d’alguns càrrecs polítics del pacte d’esquerres que podrien haver-lo tomat perquè no estava protegit com a bé patrimonial i reiteradament els tècnics del Consell de Mallorca varen informar que no hi havia cap motiu per protegir-lo. El cas és que al maig i probablement també durant el mes de juny -desconec el calendari judicial- estan citats a declarar els testimonis proposats per les distintes parts en conflicte: tècnics de Patrimoni, historiadors, arquitectes i altres experts que informaren en un sentit o un altre, i se suposa que tothom ratificarà el que va dir.
En tot cas, la ultradreta ha tornat a reivindicar el monument al creuer feixista. Això per si qualcú encara pensa que un monument pot ser desproveït del seu pes simbòlic perquè li llevin un parell de peces. I això, també, per si hi ha qui entengui que la seva presència no contravé la Llei de memòria històrica. Hola, jutges; hola, justícia.
