SI AIXÒ ÉS GUERRA...

Hitchcock al Congrés

Habemus president del govern central. Després de 48 hores d’incertesa i amb l’ombra del #Tamayazo madrileny del 2003 com a element narratiu típic de les pel·lícules de suspens que pogués fer virar el decurs dels esdeveniments a darrera hora, Pedro Sánchez 'el Formós' (o 'Mr Handsome', com l’han batejat els diaris internacionals) ha aconseguit amb 180 vots a favor, 169 en contra i una abstenció ser el setè president de la democràcia espanyola i el primer cap de l’executiu que surt d’una moció de censura. Emperò en aquest moment la incògnita que hem d’aïllar de l’equació de les nostres vides és: i ara què?

La maquinària del #ThinkTank ja ha començat a fer la seva feina i ens dona elements perquè creguem que després de la moció “el milenarismo va a llegar”, com ja va avisar-nos un dia Fernando Arrabal ben passat de rosca. La deslegitimació n’és la primera passa: Pacte contra natura, traïdors a la pàtria, venuts a ETA i govern Frankenstein són alguns dels mantres que no han deixat de sonar a tort i a dret. Pobre Mary Shelley. Algú que tengui bo podria explicar al dels argumentaris dels partits que si de cas l’analogia hauria de ser “pacte del monstre de Frankenstein”, car el llinatge només fa referència al doctor i no a la seva criatura? Gràcies.

En poques hores hem ressuscitat tots els fantasmes del nostre passat més negre i només ha faltat Alfonso Guerra tornant a treure a passejar les cartilles de racionament per esparverar les nostres padrines. Algú em dirà que Alfonso Guerra és del PSOE, però no ho sembla. Talment Felipe González, el president del gerro xinès que sense que Pedro Sánchez, l’home que va revolucionar les angleses de Can Picafort gràcies a son domini de la llengua de Chaucer, digués aquesta boca és meva, ja li ha demanat que convoqui eleccions el mes d’octubre com a molt tard. Foc amic, en diuen. El darrer cop d’efecte de l’operació “desmoralitzem l’enemic” seria que anit o demà vespre TVE recuperàs del seu fons d’armari “Que vienen los socialistas” i així ja hauríem tancat el cercle de les set plagues bíbliques que ens esperen a partir de la publicació del nom de Sánchez el 'Formós' al BOE.

De la pel·lícula que hem viscut amb aquesta moció de censura em qued amb l’homenatge que el Partit Popular va fer dijous a Alfred Hitchcock. La bossa de la vicepresidenta Soraya sobre la cadira del president Rajoy és el millor #McGuffin de la història de la política espanyola. La imatge tenia un efecte hipnòtic que no et deixava apartar-ne la mirada, no sabies si ara que na Soraya s’ha tornat tan hipster, la seva bossa seria com la de Mary Poppins i trauria d’allà dins una solució màgica per salvar el soldat Rajoy. I aquestes coses enganxen, ja ho sabeu.

Un soldat que, per cert, no va comparèixer en tota la tarda al camp de batalla de l’hemicicle. En política, com en les relacions amoroses, amb els anys i els desenganys (gran rodolí), he arribat a la conclusió que sovint posam massa èmfasi en els pròlegs i massa desídia en els epílegs. I els votants de Mariano (i aquells que no el votaren però el respectaren com a president) es merexien un altre final una mica menys cutre.

I ja que xerram de finals, al cinema, poques vegades ens posam a pensar què vendrà després del The End que surt escrit a la pantalla. L’emoció de la moció (perdonau que repeteixi el joc de paraules més de moda d’aquests dies) ja s’ha acabat i ara comença el joc de la política de veritat. Com deia Angelina Jolie en una pel·lícula: si la història té un final feliç és que encara no ha arribat al final. Pedro Sánchez té dos anys (o dos dies) per demostrar que tota la feinada d’aquesta carambola del destí que ha resultat ser la moció de censura haurà servit per a qualque cosa més enllà d’engegar Mariano Rajoy. Ara per ara, tot és una incògnita. Caurà a la fi un ministre balear? D’entrada, amb aquest triomf, ja ha demostrat que els homes guapots, com els moixos, tenen moltes vides. I que és guapot, us ho puc certificar perquè un dia va demanar-me una selfi i com a mallorquí educat, no vaig saber dir que no. Diuen que quan topes amb una au fènix, se’t complirà un desig. Vaig a comprar loteria, meam si hi ha sort.

EDICIÓ PAPER 12/08/2018

Consultar aquesta edició en PDF