CORRENTIA

Forasters i forasteristes

La dicotomia mallorquins/forasters és present encara a Mallorca, però no com la visquérem els de la meva quinta. Forasters eren els peninsulars, llevat de catalans i valencians –aquests tenien dret als seus propis gentilicis. Els altres illencs tampoc no eren forasters: eren eivissencs o maonesos (els menorquins). Però la divisió entre mallorquins i forasters no necessàriament implicava hostilitat. Aquesta apareixia com a factor negatiu afegit davant de comportaments de persones de fora considerats impropis. Un mallorquí que robava era un lladre. L’origen extern de qui robava sumava un plus de gravetat a la malifeta i al desprestigi del malfactor.

Les coses s’han embullat per la presència a l’illa de persones d’arreu del món, que no són qualificades de forasteres. Són immigrants, una condició sovint accentuada per uns altres immigrants que no se’n volen sentir –com si fos una deshonra-: consideren que la migració implica travessar fronteres estatals. I és així que persones immigrants espanyoles, al costat de molts de mallorquins, blasmen els immigrants estrangers de països pobres amb els arguments i la misèria moral que defineixen la xenofòbia.

Més que de forasters, potser hauríem de començar a parlar de forasteristes, que serien gent d’aquí o externs que perceben Mallorca com un espai de negoci o de supervivència i no se senten implicats en la història, la cultura, la llengua de l’illa. Ni conceben el futur d’aquest país més enllà del seu interès personal. Forasterista és qui que no contempla la integració o l’arrelament en el país, aquell que cerca els referents vitals i culturals mar enllà. Se sent atret per l’apostolat, dedica hores i actituds a impulsar el forasterisme.

Hi ha una altra categoria, relativament estesa entre funcionaris, però no tan sols entre funcionaris, que és la dels que Salvatore Satta, el gran escriptor sard, en diu – El dia del judici- “inquilins” de l’illa, gent que no estableix cap tipus de relació afectiva amb el territori ni s’esforça en el seu coneixement.

Qui remou un assumpte tan delicat a partir del sou i les dietes dels externs peninsulars que venen a treballar aquí per designació política, qui demostra un coneixement tan deficient de la qüestió, no passa de la condició d’inquilí. Encara que sigui vicepresident del Govern d’aquest país.

EDICIÓ PAPER 04/07/2020

Consultar aquesta edició en PDF