La vida és plena de reptes i la selecció natural postulada per Darwin s’encarrega de fer que només els més forts sobrevisquin. I al món 3.0 la funció també crea l’òrgan i no tothom ha après encara que, als grups de whatsapp, com menys parlis molt millor. El cappare de l’Existencialisme va dir una vegada aquella frase de “l’enfer, c’est les autres” (l’infern, són els altres) i potser no li mancava raó. No obstant això, tenc la teoria que si Jean Paul Sartre, en lloc d’haver revolucionat la concepció de l’individu a mitjan segle XX, hagués estat un jove millennial com els que circulen pels nostres carrers ara mateix, d’entrada, mai hauria comès l’esnobisme de refusar un premi com el Nobel i, sobretot, segur que hauria reformulat el seu axioma per “l’enfer, c’est les groupes de whatsapp” (l’infern són els grups de pares, en traducció lliure feta per qui això firma).
En dues setmanes diferents hem vist com les converses grupals per missatgeria instantània delataven la part més fosca de l’ésser humà. Els missatges que s’intercanviaren els membres de la famosa #Manada demostren que som capaços de fer coses tan belles com el #Duomo de Milà, però també de merdes caneres com el fet que prop d’una trentena d’homes riguessin les gràcies de cinc predadors (sense el presumpte) que finalment, com tot fa creure, varen posar en pràctica allò que predicaven de manera ‘teòrica’. Acte i parla, en deia Noam Chomsky. I no deixa de ser curiós que aquests ‘missatgets’ no hagin estat admesos al judici perquè estaven mancats de context, però el fet que una al·lota a qui acaben de destrossar la vida decideixi celebrar que encara respira sí que ho hagi estat. De vegades, costa entendre el món que ens ha tocat viure.
Tots sabem que ara per ara els cossos i forces de seguretat de l’estat no passen pel seu millor moment als rànquings de popularitat –tot depenent del costat del vidre des d’on ho mirem, això sí– i aquesta setmana hem descobert que un grup de policies locals de Madrid fantasiaven amb la mort de la seva batlessa, Manuela Carmena –a qui dedicaven floretes tendres gràcies a la seva edat avançada–, i reivindicaven la tasca d’un gran home com era Hitler. Un d’ells va anar a la contra i, fart de l’oi que li provocaven aquests intercanvis de saviesa, ho va denunciar. Sabeu a qui tenen amenaçat ara tot emparant-se en la llibertat d’expressió i que els missatges eren privats? Ho heu encertat segur. Quina pena que entre #LaManada no n’hi hagués hagut cap amb una mica de menys de fetge, i potser s’haurien pogut evitar certs malsons.
No entraré a discutir ara el tema de la privacitat. Des del moment que a un xat amb gent de la feina et pega per confessar delictes o que has compartit qualque cosa més que unes caipirinyes a una excursió extramarital, què voleu que us digui. Tots som grandets. De tota manera, no hauríem d’oblidar que aquesta gent duia placa i teòricament havien promès acatar la sacrosanta Constitució. S’imposaria una mica de sentit comú. Tot i que, des de l’aplicació del 155, sembla que és el menys comú dels sentits, com deia el poeta.
Però, aimats lectors, com us predic sempre no pensem que nosaltres som millors persones. El món del xat en grup desferma la bèstia negra que tots portam dedins i que només afuam quan som darrere el volant del nostre cotxe. Tenc amigues, que també són mares, i em mostren alguna de les converses que es mantenen a grups de ‘papàs i mamàs’ aparentment ‘condrets’ i fan feredat.
No tenc per costum emprar aquesta pàgina per dir adéu a ningú però avui no és un dia qualsevol. No em sortia acabar els 4.000 caràcters de cada setmana sense acomiadar-me d’un mestre (en el sentit real i metafòric) com ha estat Ferran Aguiló. Ell és el culpable que cada dissabte tenguem una cita i mai podré agrair-li prou aquesta oportunitat. Supòs que aquesta manca de criteri és un dels pocs desencerts que atresora. Lloaria la seva figura, però això faria olor de final i encara li queden molts de capítols per escriure. Ja li ho he dit per whatsapp, però hi ha coses que millor dir-les també pel xat grupal que compartesc cada setmana amb vosaltres.
