OPINIÓ
Opinió 25/04/2016

Gran Legislatura VIP

2 min

És a punt d’acabar l’onzena legislatura, la més curta de la història de la democràcia, però a mi se m’ha fet molt llarga. Indigesta, a més no poder. I la meva indignació no cap en una piulada. Per tant, cap polític de la nova fornada no la tindrà en compte. Estic impacient per saber com definiran aquest període les viquipèdies o els llibres d’història. Quin títol li posaran? Aquesta és la meva proposta. La Gran Legislatura VIP.

Veureu. Tot i haver durat tan poc, no és estrany dir que ha estat la més televisiva, per no dir 'únicament' televisiva. Proposo a algun estudiant de periodisme desmotivat que faci una treball sobre el nombre d’aparicions públiques diàries dels portaveus parlamentaris de PP, PSOE, Podem o C’s, els noms dels quals no citaré per no fer davallar els potencials lectors en vertical d’aquest article.

Acostumats ja a la sobreexposició mediàtica de la classe política, si ja a la X legislatura el debat havia inundat el 'prime time' televisiu en detriment de 'Norias', 'Anarosas' i altres escombraries, a la Gran Legislatura VIP el xou s’ha traslladat al Congrés dels Diputats. M’ha faltat, sincerament, una retransmissió d’una sessió de la cambra a l’estil 'Sálvame', amb en Jorge Javier visitant els camerinos-despatxos dels portaveus abans d’intervenir a la tribuna d’oradors. O na Mercedes Milà de 'Gran Germà' debatent a plató amb els familiars dels polítics que són en directe a la casa-congrés. #GHVotaHernandoPsoe. També he enyorat poder escoltar i veure en directe la reunió a tres bandes dels partits 'del canvi', o fins i tot poder opinar a través de 'Periscope'.

També recordaré aquesta com la Gran Legislatura VIP en què la indignació per la corrupció ja dura el mateix que un 'hashtag', i sobretot en què Rajoy ha esdevingut un funcionari més, això sí, cobrant la paga doble després de carregar-se un ministre evasor. I que ha sortit del plasma per rebre a la Moncloa un Jordi Évole amansit, també en funcions. Tot i això, m’ha faltat del president que hagi rebut en audiència mitja dotzena de refugiats sirians i deixar-los acampar a la Moncloa.

Fins i tot m’hauria agradat veure les rondes del rei Felip Sisè amb els portaveus parlamentaris patrocinades per alguna marca comercial, estil photocall a la Zarzuela, atès que no han servit 'Pa namá'.

I acabat aquest 'reallity' politicotelevisiu de quatre mesos, què podem esperar? “I tot seguit, després dels anuncis, sabrem qui ha d’abandonar la cambra”. I tots venga votar. I venga tuitejar. I ells, encastats i encantats de continuar amb el xou, que ja té garantida una segona temporada.

stats