OBSERVATORI

El Govern ignora els amfitrions de la ciutat

La primavera de 2015 obrirà les portes una de les joies de l’hostaleria de Mallorca.L’edifici de Can Alomar serà un 5 estrelles de 40 habitacions de veritable luxe de la mà de la família Soldevila Ferrer, que tenen entre el seu bagatge de prop d’un segle l’emblemàtic hotel Majestic de Barcelona.

Ika Karl, de qui la companyia destaca la llarga trajectòria com a professional coneixedora de les exigències d’aquest tipus de turistes, serà la directora general d’aquest espectacular hotel. Va estudiar turisme molt a prop del casal, a l’Escola Felipe Moreno.

Aquesta intervenció milionària marcarà un abans i un després a la plaça de Sant Francesc i exemplifica a la perfecció com Palma està recuperant posicions en el mercat de turisme urbà, que durant dècades va tenir completament abandonat.

De fet, la ciutat ha jugat sempre un paper acollidor important pel que fa a les activitats diürnes dels turistes, però a la nit, especialment el centre, quedava deserta. Per molt que el viatger volgués, no resultava fàcil trobar allotjament al nucli antic, circumstància que a poc a poc ha anat canviant, sempre a partir d’hotels amb un nombre limitat d’habitacions. La dinamització de la ciutat i, cal no oblidar-ho, les necessitats de més d’un propietari de llinatge ha facilitat les inversions d’empreses de reconegut prestigi.

Els pisos, a tota

Però, de moment, no són els hotels els que estan acollint el gruix dels turistes que queden a dormir a Palma, sinó els pisos i apartaments turístics. No hi ha dades oficials, però els principals operadors com Air B&B no es cansen de treure pit sobre el creixement que experimenten en ciutats com Palma, on gestionen milers de propietats. El Govern es va tancar en banda ja en el moment de fer la llei i ara difícilment amb el reglament podria regular una figura de la qual ja va renegar quan l’any 2012 va impulsar la llei del turisme. En l’actualitat, milers de famílies de Palma han esdevingut, agradi o no a l’Executiu, minúsculs hotelers que fan d’amfitrions, que lliuren una clau i fins i tot assessoren els seus clients de com passar-ho bé a Palma. Parlen més amb els visitants que cap oficina d’informació, però curiosament el Govern no considera això una activitat turística, i així no ho ha de regular. No vol saber res de la seva experiència com a interlocutors i cares visibles de la ciutat per a milers de visitants.

Fins i tot el gerent de Palma 365, Pedro Homar, admet la importància d’aquesta oferta, “que és una realitat i que és un fenomen global. A més, hem d’admetre que hi ha un públic que vol anar a les ciutats i que vol estar en apartaments o pisos. S’hauria de considerar alguna regulació”. Precisament la tasca de la Fundació Palma 365 mereix un reconeixement, sobretot pel fet d’impulsar una estratègia comuna evitant actuacions aïllades i cercant, com en el cas de la targeta per a la temporada baixa, la coordinació de la iniciativa privada i la pública.

Les dades canten

La ciutat ha reivindicat aquests darrers anys el seu merescut lloc en el mapa del turisme urbà internacional, i fins i tot a l’hivern funciona prou bé. Segons les dades elaborades per Price Whaterhouse per encàrrec de la Cambra de Comerç, els hotels perden 60.000 turistes a l’hivern, mentre que els pisos en guanyen 40.000.

Ara cal no perdre de vista que no tot el que du el turisme, i menys el de masses, és bo. Algunes botigues de souvenirs de gust més que dubtós que omplen el centre i que han substituït botigues de tota la vida ens ho recorden. No hi ha millor record d’una ciutat per a un visitant i per a un resident que el respecte de la seva arquitectura, comerç i tradicions. La turistització té molt de perill. Una cosa és posar terrasses i l’altra no poder passar. I de morir d’èxit, ja en sabem a Mallorca.

EDICIÓ PAPER 15/06/2019

Consultar aquesta edició en PDF