Gironès tornarà a boxar! (1935)
Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsUn deu per cent dels films americans tenen per argument una gran manifestació esportiva, més freqüentment un grandiós matx de boxa.
La lluita per al campionat del món Gironès-Miller és el tema clavat, exacte, d'un dels films que tots hem vist.
No manca res per fer-ho més semblant: mobilització de multituds entusiastes; empreses amants de traficants enginyosos, que converteixen l'esport en la més gran machine del món de l'espectacle, i, finalment, un desenllaç enigmàtic, un d'aquells finals que necessiten un epíleg per a ésser un bon film, una bona novel·la o un bon drama. Sense això, restaria la peça inacabada, sense punta.
Ara ja han passat quinze dies, i la gent es va deixondint. L'única explicació fins ara donada: "Gironès rebé el cop tenint el cos fred", ja no satisfà. [...] Rumors: a) que Miller pujà al ring amb l'embenatge posat, i que aquest embenatge estava reforçat amb no sé quants productes: cola, potser sindeticon, etc.; b) que Gironès no volia boxar, fins no s'entrenava; cada dia sortia a passejar amb les criatures, anava al cinema (la seva afició predilecta), i prou; c) que fou víctima d'una maquinació tenebrosa per part d'empreses, curadors, etc.
No acostumo a opinar sobre qüestions tan serioses, però no trobeu que tot això són els elements d'una pel·lícula d'aquelles que heu vist cent vegades (per poc cinèfils que sigueu), i on surten barrejats boxing , gàngsters, periodistes d'aquells que no es treuen mai el capell, Madison Square Garden, i un boxador que es posa un enguixat dintre el guant? Imaginació? Fantasia? Virus cinematogràfic?
Això m'ha servit per anar a la recerca de Gironès a la seva barriada, entre els seus, "en su propia salsa", que dirien els castellans.
Que jo sàpiga, fins ara Gironès no ha estat visitat per cap periodista. Els mateixos que si hagués guanyat no l'haurien deixat ni viure, papallonejant tot el sant dia entorn de l'ídol, ara l'han deixat una mica a la sort del seu KO ...[...]
