Cristina Ros
04/06/2013

La Gerreria, per exemple

3 min

EN UNA DÈCADA. Record com si fos ahir l'historiador Àngel Gené, alt i prim, darrere una tauleta al carrer de Sant Miquel, dies i setmanes, clamant tot sol contra la destrucció del barri de la Gerreria, al nucli medieval de Palma. Era devers el 2002: Àngel Gené encapçalà un grup -poc nombrós, tot s'ha de dir- que es deia Col·lectiu Mou-te per la Gerreria, i ell mateix documentà, escriví i edità el llibret Una pèrdua irreparable a sa Gerreria. Informe per a l'al·legació d'ARCA . Per cert que ARCA, a la qual darrerament hem trobat protestant per un rètol lluminós, uns panells mal posats o una casa sense cap valor ni un, en el moment de l'enderrocament de la Gerreria va ser tan feble que gairebé ni es varen fer sentir les seves al·legacions. I això que el despropòsit era clamorós, perquè per poder fer un aparcament de proporcions descomunals en el subsòl i edificis de pisos a sobre, s'acabava amb set illetes senceres de cases antigues, es destrossaven els traçats medievals dels carrers i es posava fi a una part importantíssima de la història dels nostres menestrals. Tot es va fer aviat i de pressa, promogut per l'Ajuntament de Palma de Joan Fageda i amb fons europeus URBAN, destinats a la rehabilitació i conservació del patrimoni a les ciutats. Un gran exemple de l'ús dels fons públics.

DUES GERRERIES. La Gerreria en realitat són avui dues "Gerreries": la morta i la que batega. Si passejau per la zona que hi ha entre el carrer dels Socors, el Sindicat i la plaça d'en Quadrado, podreu comparar el disbarat o, per ser més exactes, l'atemptat que es va fer a l'antiga Gerreria i allò que s'hauria pogut fer i que d'un temps ençà la iniciativa privada a poc a poc duu a bon port. La Gerreria morta és la que està buida a sota, que té els carrers rectes i enrajolats, amb unes places immenses, duríssimes i inhòspites, i els edificis tots uniformitzats, com si es tractàs d'una zona de nova construcció en un eixample qualsevol, de qualsevol ciutat del món. Ciutat o barri dormitori i locals tots buits, un al costat de l'altre. En canvi, veureu també la Gerreria viva, els pocs carrerons i placetes que no varen sofrir la devastació municipal. Moltes de les cases, tan velles com les que esbucaren perquè deien que no tenien remei -com menteixen, els polítics, quan els interessa!-, s'estan restaurant sense gaire presses, es mantenen les tipologies diverses vegades centenàries, es recuperen els materials originals i neixen petits negocis, hotels familiars i barets amb terrasses. Les dues "Gerreries" conviuen, però com uns veïnats malavinguts.

L'ALERTA D'ALTRES BARRIS. Ja ho deia Àngel Gené fa més de deu anys que a la Gerreria es podia fer el mateix que, temps abans, s'havia duit a terme en el barri del Puig de Sant Pere. La raó li vessava. Al Puig de Sant Pere no hi va haver una execució massiva, no es varen ajuntar més de dues parcel·les, les cases foren rehabilitades una a una i ara conviuen en l'harmonia d'una diversitat natural, i els carrers són avui on eren. Són models que han seguit ciutats més intel·ligents que la nostra, com Bolonya, o barriades que conserven l'encant d'allò vell, com el Trastevere de Roma. Aquí i avui encara som a temps de no fer més desastres semblants al de la Gerreria. Alerta, doncs, amb els plans per a la Soledat o, encara més urgent, per al Jonquet, on hi ha un gran moviment ciutadà per evitar una altra gran operació d'especulació urbanística que faria que la barriada fos una continuació més del passeig Marítim en comptes d'un punt singular a la balconada de la ciutat. Atenció al Jonquet. Si miram la Gerreria, sabrem per què no podem perdre el Jonquet de vista.

stats