Gent del Pirineu

L'anunci de l'aigua de Veri o la sèrie documental 'Viure als Pirineus' de TV3. Dos exemples de dues visions de les nostres contrades

L'anunci, amb diferents variants, ens transmet la part més romàntica i més plàstica de la vida al Pirineu. Una dona que fuig del brogit diari de la seva vida a ciutat s'instal·la al Pirineu i es dedica al noble ofici de pastora. La pastoreta, li diuen els padrins de la veu en off que creuen que no durarà ni un any, cosa que queda desmentida pels fets ja que tot i les dificultats del dia a dia de viure a muntanya i dur el ramat, allí continua i ha arrelat construint una família. Les imatges són bucòliques i, per als qui no són d'aquí, els ha de donar ganes de deixar-ho tot i venir a viure-hi. Com li passa a la pastoreta ja que la història de l'anunci i la seva protagonista són fets reals. Bucolisme pur, sí, com manen els cànons d'un anunci d'aquestes característiques, però no exempt de la duresa quotidiana que implica un ofici com el de la pastoreta i el d'anar canviant la intensitat del treball en funció de l'estació de l'any.

La sèrie de TV3 és més realista, òbviament, i explica la història de diferents homes i dones que viuen al Pirineu. Per bé i per mal, trenca els tòpics que rodegen viure a la muntanya: no tot és bestiar i conrear. 'Viure als Pirineus' és el retrat d'un seguit de persones de diferents oficis que viuen marcats per l'estacionalitat que comporta l'hàbitat a muntanya. I sí, és clar, hi ha el ramader, però també el mecànic, l'hoteler, la cuinera, el guia de muntanya, el guarda de refugi... els protagonistes que hem pogut veure fins ara.

És un bon anunci, malgrat els aires romàntics i la visió idíl·lica que ens dóna la imatge de la pastoreta. I és una bona sèrie, des del meu punt de vista, perquè el que fa és explicar-nos la realitat de viure als Pirineus, la quotidianitat, la rutina, el llevar-se per enfrontar-se al nou dia, amb els seus patiments i les seves angoixes, diferents per cada un d'ells és clar, i allunyats dels estereotips que tenen la gent de ciutat respecte la gent de muntanya. Però no hi ha cap dubte que a tots els uneix -ens uneix- la passió per la terra, perquè no és el mateix afrontar les obligacions del dia obrint la finestra de casa ubicada en qualsevol racó del Pirineu que no pas fer-ho des de qualsevol altre punt d'una ciutat, qualsevol ciutat.

EDICIÓ PAPER 24/03/2019

Consultar aquesta edició en PDF