OPINIÓ

Fusió i confusió

A La doctrina del xoc, Naomi Klein diu: “En moments de crisis, la població està disposada a lliurar un poder immens a qualsevol que afirmi que disposa de la cura màgica”. Crec que aquesta reflexió és aplicable també a la crisi sanitària que arrosseguem des de fa mesos i, malgrat tot, continuem confiant que algú ens porti a un port segur encara que la segona onada hagi arribat abans de l'esperat, continuem confiant encara que som incapaços de veure la llum al final del túnel, no perquè no hi hagi llum, sinó tal vegada perquè estem mirant cap a la direcció equivocada i perquè les úniques notícies que ens presenten, molts mitjans de comunicació, un dia sí i un altre també, són la mateixa cançó: les batusses partidistes i les corrupcions que mai acaben. Tota aquesta situació em fa pensar en el que he llegit dels mètodes de tortura de Dan Mitrione: “el dolor precís, en el moment precís, en la quantitat precisa, per a l'efecte desitjat”. Així ho veig i així ho explico.

El missatge de la por i el terror cada vegada és més potent i subtil; en mesos hem passat de viure la vida a convertir-nos en persones estressades que intenten viure. Tanta tensió acumulada es llegeix en les mirades dels rostres emmascarats i les reaccions de les persones. Crida l'atenció el sobresalt d'alguns quan senten tossir o esternudar a algú que comparteix el mateix transport públic. Crida l'atenció la rigidesa física d'algunes persones quan altres se'ls acosten massa, en cues de supermercats o en parades d'autobusos. Criden l'atenció les mirades que es dirigeixen cap a algú que no porta bé la mascareta. Crida l'atenció com alguns pretenen ser els que imposen unes certes regles, per exemple, quan algú puja al bus sense mascareta i, a pesar de veure com mostra al conductor alguna cosa que porta a la mà, alguns passatgers l'increpen sense que ningú hi intervingui per a posar pau i seny o senzillament pensar que, tal vegada, aquesta persona ja compta amb un justificant mèdic. Crida l'atenció com algunes persones van buscant cantonades i llocs ocults en ple espai públic per a poder amagar-se per a fumar. Crida l'atenció com la nostra pròpia ombra ens fa por i terror perquè no sabem si porta mascareta o no. Crida l'atenció el nostre estrès i desgast emocional. Crida l'atenció que ja no se senten riallades en parades d'autobusos com abans i que els pocs somriures visibles són els que decoren algunes mascaretes optimistes.

Mentre naveguem en les nostres confusions, no ens hem fixat com els preus de molts productes que necessitem diàriament han anat pujant aquests últims mesos. Confosos estem, mentrestant els preus del lloguer segueixen pels núvols, com si el món anàs en dues direccions oposades i es resistís a ajustar-se a la realitat econòmica de moltes famílies. A més de totes les despeses habituals, han d'afegir a la seva llista de compra un nou producte, les mascaretes. Confosos estem, mentre es van tancant molts petits comerços perquè les persones que els gestionen ja no poden frenar les pèrdues econòmiques. No obstant això, sorprèn llegir en la premsa que Amazon va aconseguir el major benefici de la seva història malgrat el coronavirus. Crida l'atenció també que, en moments de la nostra profunda confusió, es va gestar el que ja llegim en la premsa aquests últims dies referent a la fusió de Caixabank i Bankia. L'objectiu d'aquesta fusió, com bé queda reflectit en la premsa escrita, és “augmentar la seva rendibilitat davant la crisi provocada per la pandèmia de covid-19”; repeteixo que l’objectiu és “augmentar la rendibilitat”, perquè així és el joc, la banca mai perd!

Amb tanta confusió, la inseguretat pot erosionar la nostra humanitat i, si deixem que la por s'apoderi de les nostres ments, ens guanyarà terreny perquè, com diu Titus Livi: “La por sempre està disposada a veure les coses pitjor del que són”.

EDICIÓ PAPER 17/10/2020

Consultar aquesta edició en PDF