D’entre tot l’enrenou que es va formant al nostre voltant a través de les xarxes i dels mitjans, convé saber destriar la informació. El segle XXI podria ser descrit, com ja va ser el segle XVIII, com un nou Segle de les Llums, com el ressorgiment de la il·lustració i la raó per damunt de fanatismes i ignorància. Avui dia, tenim més informació que mai, l’accés a aquesta informació és universal i, sobretot, és completament gratuït. Per tant, si tenim la generació més preparada, o almenys amb la taxa d’estudis superiors més elevada de la història, i aquesta generació té accés a tota la informació, tenim un còctel que, d’entrada o en un plànol teòric, hauria de ser brillant.
En canvi, el repte que se’ns planteja avui dia ja no és 'tenir el coneixement de', sinó, més bé, ser capaç de trobar aquests continguts i alhora saber filtrar-los. Les xarxes socials han democratitzat la paraula i han afegit una clau per entendre aquest món líquid i en permanent canvi, la immediatesa. Quelcom succeeix a la Xina i en qüestió de segons, tot el món n’és conscient al mateix temps que tenim analistes que saben les causes d’aquests fets i ens les fan arribar. Però a banda de tot l’enrenou, com a societat oberta hem de ser capaços de destriar el que realment importa, el que és significatiu i el que és volàtil. I això implica ser alarmistes en la justa mesura.
Venia escoltant abans d’escriure aquest article les declaracions d’Aznar en una comissió d’investigació del Congrés. Tot el fum que això ha aixecat. Que si Rufián. Que si Iglesias. Que si aquest ha dit o aquell ha deixat de dir. I, clar, jo puc entendre aquesta passió que molta gent té per la política, però m’atur a pensar i me qüestion la importància real d’aquestes declaracions. I segur que molts de vosaltres vos indignau o apreciau els comentaris dits en seu parlamentària, però que això no vos faci perdre de vista el que realment importa. La comissió d’investigació –i no voldria restar-hi importància– esbrina les responsabilitats polítiques, no les penals. És una part més del show polític. I aquest principi o regla de relativitzar ens hauria de donar les eines per interpretar el món o l’entorn que ens envolta.
Perquè amb tanta informació, ens trobam enmig d’un bosc gegant format per arbres molt alts. Que aquests arbres ens deixin veure el que realment hi ha. I que totes aquestes bombes de fum, ja siguin aforaments, comissions d’investigació o “brindis al sol” no ens impedeixin fer una anàlisi real dels nostres problemes com a ciutadans i de les problemàtiques estratègiques que afronten Europa i la resta del món. Sense ser tremendistes ni demagogs. Entenent que la gent, més enllà de passions, fa feina, ha de menjar i vol tenir esperança per a un futur millor.
