ERROR 403

Franco, el dictador zombi

El tirà Francisco Franco no és mort, o no del tot. Continua viu en la memòria i les creences d’una quantitat no menyspreable d’espanyols –i també d’illencs–. L’homenatge esperpèntic en què es va acabar convertint l’exhumació del seu cadàver ho ha demostrat, ho ha fet evident. Es podria dir que Franco és un zombi a qui el govern de Pedro Sánchez ha permès una última passejada.

La Transició no va trencar amb el franquisme que, com es demostra una vegada i una altra, continua perillosament viu. El sol fet que el Valle de los Caídos continuï tal com és ara també ho demostra. I que es plantegi convertir-lo en un monument als morts dels dos bàndols –com s’ha fet amb el monòlit de la Feixina, a Palma– és un insult. Francisco Franco es va revoltar contra un govern legítim escollit democràticament i va imposar una dictadura fonamentada en la repressió i el control. Diguem-ho sense embuts: va ser un criminal. Ras i curt. No té defensa possible.

La democràcia espanyola no serà completa fins que se superi la Transició i s’avanci cap a un trencament amb la dictadura, i això passa per una necessària condemna jurídica i social. No es poden equiparar el bàndol republicà i el dels revoltats. En una guerra tots els bàndols cometen crims, però els culpables són els que la comencen per dominar els altres, com va ser el cas. Només un dels dos bàndols era legítim, i no era el de Franco. Per això, per mantenir el poder, es va haver de basar en la tirania.

L’espectacle electoralista de l’exhumació no ha sortit bé a Sánchez. Caldrà veure si això li dona més vots, com és evident que pretén, o el tret li surt per la culata. Però sobretot ha de servir d’avís i de recordatori a la ciutadania que el perill del franquisme continua viu.

EDICIÓ PAPER 24/10/2020

Consultar aquesta edició en PDF