SORTIDA D'EMERGÈNCIA

Foravila útil, dreta inútil i Govern poruc

Només fent una volta per qualsevol foravila de Mallorca, i veient els despropòsits urbanístics que s’hi han arribat a cometre, hi ha motiu més que suficient per establir una regulació més estricta de la construcció en rústic, i per això és bona notícia que –després de molts de dubtes i d’estira-i-amolla interns– el Govern balear s’hagi decidit a tirar-la endavant. El mateix es pot dir, pel que fa a l’ús i abús del sòl rústic, d’Eivissa, i potser no tant de Menorca, però també Déu n’hi do. La foravila a Balears no necessita que l’omplin de ciment, totxos i vidre per ser rendible: per a qui ho dubti, subratllem que que encara estam sortint d’una emergència sanitària en què clarament ho hauríem passat molt pitjor del que ho hem fet si no hagués estat per la bona feina dels nostres pagesos, agricultors i ramaders. Al contrari del que sol predicar la dreta, amb els seus ploricons hipòcrites, el camp no està acabat: ha estat a punt d’estar-hi per haver-lo supeditat, com tot, al turisme i la construcció, entesos i practicats des de la cobdícia dels diners fàcils i la grolleria del tot val per guanyar-ne. La dreta a les Balears ha tingut clar què fer-ne, de foravila: allà on hi havia ocasió, especulació urbanística i immobiliària, i mercadeig de fer córrer papers, amb les corresponents comissions. I si no, casetes d’esbarjo per anar-hi a caçar i celebrar-hi amistoses vegues, amenitzades amb cocaïna i fulanes. Això ha estat foravila per a molts durant els darrers quaranta anys, i això és el que volen que continuï sent.

Mentre el Govern es tensava cercant l’acord per tirar-lo endavant, aquesta dreta ja posava el crit al cel contra el decret per regular falsos urbans i construcció en sòl rústic. Un dels seus dirigents, l’exbatle de Campos Sebastià Sagreras, entonava un sentit rèquiem a les xarxes socials (no fa gaire, les utilitzava per burlar-se de la víctima dels violadors de la Manada): “Milers de treballadors de la construcció (sic): obrers, fontaners (sic), electricistes, fusters, ferrers de Balears a l’atur (...), culpa de F. Armengol”. Una lletania que faria feredat si no fes una altra cosa, venint de qualcú amb responsabilitats dins el partit que va cruixir aquests mateixos treballadors i petits autònoms amb una reforma laboral salvatge que va arribar a situar la població en risc de pobresa a les Balears en el 24% (una reforma que ara miren de desmuntar, a Madrid, els rojos i els terroristes, quines coses que hem de veure).

Això ens du a la segona part del títol d’aquest article, i és la nul·la qualitat de la dreta amb representació al Parlament de les Balears. No serveixen per a res i no és per alegrar-se’n: en lloc d’una dreta civilitzada, a Balears el que tenim són hereus directes del caciquisme més ranci i de mires més curtes (com Biel Company o l’esmentat Sagreras), paracaigudistes que no saben ben bé ni on són (Marc Pérez Ribas de Ciutadans), el pobre Jordi Campos de Vox i un projecte de centredreta regionalista (El Pi), que ara estrena líder en la persona d’Antoni Amengual però que, en lloc d’alegrar-se d’haver-se tret de damunt un pes com el de Jaume Font, ho du com un dol en forma d’ombra allargada. Escoltant i llegint les seves aportacions (més aviat la seva absència), i veient com al Govern li costa tant limitar els falsos urbans i la construcció en sòl rústic, arribam a la tercera part. Que diu així: no ens fan falta els partits de dreta perquè, per fer-se por davant dels hotelers i els constructors que ens han duit al daltabaix que tenim davant (amb una caiguda d’un 30% del PIB, augurada per la mateixa presidenta Armengol), ja basten bé els partits del Pacte, i molt principalment el PSOE.

EDICIÓ PAPER 21/11/2020

Consultar aquesta edició en PDF