FolkAND

Seria una llàstima que no anés més enllà d'un projecte escolar d'uns alumnes posat a la pràctica un any

El Jesús, la Clàudia i el Dídac han fet realitat aquest cap de setmana el seu projecte de segon de batxillerat de Participació, Actuació i Servei: FolkAND. Ha estat molt gratificant veure com tres joves que encara no han fet els 18 anys han estat capaços de dissenyar i executar un projecte d'aquestes característiques que traspassa els murs de l'escola i travessa fronteres. Han comptat amb el suport en l'organització de l'Esbart Laurèdia.

Fora bo que no es quedés aquí, és a dir, que seria una llàstima que no anés més enllà d'un projecte escolar d'uns alumnes posat a la pràctica, sinó que anés més enllà i que es repetís, ja fos de forma anual o bianual. Serviria per visualitzar l'enorme cabal que té el país en manifestacions de la cultura popular i tradicional i, al mateix temps, internacionalitzar-les amb l'intercanvi amb d'altres països. Recordem que ja als anys 90, Rafael Miranda organitzava la Mostra Internacional Folklòrica, un festival que se celebrava de forma bianual. És evident que no són el mateix, bàsicament pel temps i les distàncies organitzatives, però sí que parteixen d'un mateix esperit i un mateix concepte.

Ja sé que és molt fàcil dir-ho, que la complexitat organitzativa d'un esdeveniment com aquest fet a una escala més gran és destacable, però tampoc hauria de resultar tan difícil fer realitat consolidar a l'agenda andorrana un certamen d'aquestes característiques. Altres ocurrències més costoses i complexes s'organitzen. De ben segur que el FolkAND d'enguany ha estat un tast del que podria ser en el futur si, d'una banda, una majoria dels col·lectius s'hi poguessin implicar i, de l'altra, hi hagués voluntat política d'apostar-hi.

EDICIÓ PAPER 14/09/2019

Consultar aquesta edició en PDF