Foc al bosc

En el temps en què els meus avis feien costellades al bosc, no hi havia incendis i, si n'hi havia, no tenien res a veure amb aquell entreteniment amb què les classes populars passaven tants diumenges. Fa deu anys, quan a Catalunya ja estava prohibit fer foc al bosc, un company de feina em va confessar que havia anat a fer una costellada d'amagatotis amb la família i que, quan se'ls va encendre accidentalment la fullaraca, van optar per fugir a cuita-corrents. Evidentment no van trucar als Bombers per no delatar la infracció que havien comès. Per sort, devia ser foc de pocs encenalls i l'incident no va tenir majors conseqüències.

No es pot generalitzar a partir de casos particulars, però l'anècdota fa que em plantegi què ha canviat en cinquanta anys perquè en alguns llocs com Catalunya s'hagin hagut de prohibir les costellades al bosc i, així i tot, hi hagi avui dia més incendis forestals que aleshores –i no parlo, afortunadament, d'aquest any. Penso en l'actitud dels meus avis i en l'actitud de l'antic company de feina: els primers tenien sentit de la responsabilitat individual i una noció del bé comú que avui ens semblaria gairebé utòpica; l'altre es creia que el bosc és un bé a disposició del gaudi particular i que és la responsabilitat allò que és col·lectiu i compartit –"ja el detectaran els Bombers, el foc! No és la seva feina? Al cap i a la fi, viuen dels nostres impostos".

Una societat en què els seus membres defugen la responsabilitat individual esdevé una societat infantilitzada, i una societat infantilitzada necessita lleis –i, més que lleis, prohibicions– per a tot. Llavors apareixen aquells membres exemplars, els repel·lents de la classe, que assenyalen amb el dit i escarneixen el company amb prou judici per discernir el bé del mal sense l'ajut del professor, amb prou sentit comú per fer una costellada –si no les haguessin prohibit fa anys– sense provocar un incendi forestal. Fins al punt que la persona més responsable del món és titllada d'incívica per tenir criteri propi i saber quan pot creuar el carrer encara que no hi hagi cap pas de vianants ni cap semàfor en verd que li ho indiqui.