Física recreativa

Hi hauria d’haver pensat abans: ara ens haurem d’esperar un any per tornar a fer l’experiment. Però és tan segur, demostrable i cert com que la nit succeeix al dia, com que el sol es lleva per llevant i es pon per ponent. Emplaço a l’amable lector que pari l’orella la Pasqua vinent. Per afinar més, avanço feina: que s’ho apunti a l’agenda per al proper dissabte 19 d’abril del 2016, que s’escau que serà dissabte sant. Qualsevol ràdio generalista anirà bé. En un moment o altre, al noticiari del migdia o del vespre, o als butlletins horaris, un intrèpid reporter demanarà al president del Gremi de Pastissers (honorable gremi al que pertanyo in pectore, per tradició familiar) que com va el negoci de les mones, senyor president. Amb una ombra de pena, el portaveu dels pastissers catalans –sigui qui sigui– es lamentarà que, ai, els depauperats padrins prou fan un notable esforç perquè la tradició no decaigui, sí, però que cada any les mones que adquireixen per als seus fillols són més i més petites. És invariable, com una constant física, com pot ser la de Plank, la gravitacional o la temperatura del punt triple de l’aigua. Fa tants anys que escolto la cançoneta de la increïble mona minvant que, si fos veritat, amb cada mona haurien de regalar un comptafils o qui sap si un microscopi electrònic per localitzar, orbitant entorn a una molècula de mantega, el plomall, un ouet de xocolata de la mida d’una partícula elemental i la nanofigureta de la Peppa Pig o de Neymar. I atenció: el mateix fenomen és empíricament aplicable als panellets i a les coques de Sant Joan.