Ha estat un bon partit de futbol i no solament ens referim al joc desplegat pel Mallorca, sinó que també ho aplicam en general. El de la darrera jornada a Son Moix ha estat, de bon tros, el millor des que començà la temporada, sempre tenint en compte el baix nivell de la categoria. El Mallorca-Sevilla Atlètic va tenir de tot: gols (quatre), rematades al pal (dues) i diverses alternatives, i també nervis a les banquetes, fins al punt que els entrenadors d'ambdós equips varen ser expulsats. El filial sevillista és, amb diferència, el millor conjunt que ha passat per Son Moix. Veiérem un bloc molt ben estructurat, gent molt jove, molt ràpida, amb ganes de tenir la pilota, competir i gaudir sense la pressió d'haver de sumar. L'únic objectiu que tenen és mantenir la categoria i aspirar a jugar amb el primer equip. Amb aquesta disposició es manifestaren a Palma: exhibint un catàleg de bones jugades i amb la intenció de fer un bon partit, com així va ser. El Mallorca va anar de remolc durant els primers 45 minuts i amb el marcador en contra per un clar i sorprenent 0 a 2. Tant va ser així que, en el descans, més d’un aficionat ja se'n va anar del camp; una llàstima, perquè l’equip de Fernando Vázquez va reaparèixer d'una manera molt diferent. Ara amb Lekic i Salomao, els mallorquinistes cregueren poder remuntar i, abans de la mitja hora, Brandon i Lago Junior ja havien aconseguit empatar. Per primera vegada, l'afició mallorquinista veia un equip convençut, amb ganes i que havia canviat la intensitat del seu joc. Però no arribà a guanyar, perquè el Mallorca topà amb un equip molt perillós i que en cap moment no va renunciar a sumar els tres punts. Aquells qui en el descans es resignaven a una derrota i que intentaven passar-s'ho bé mirant els llançaments de penals d'aficionats pogueren gaudir d'una bona segona part del Mallorca. Encara que just hagi estat un empat, molts sortiren de Son Moix satisfets per, com a mínim, no haver perdut. En tot cas, la segona victòria consecutiva haurà d'esperar. El pròxim repte és a Elx.
