Fetilleres

Andorra és terra de bruixes? Hi havia més metzineres aquí que en d’altres llocs o simplement el que passa és que als arxius andorrans s’hi han conservat tots els processos? No ho sabem del cert. El que sí que podem assegurar és que, avui, Andorra és el país d’Europa on s’ha tret més suc de les caceres de bruixes, els terribles processos contra les dones sàvies que van esdevenir-se al país entre els segles XV i XVII, entre 1420 i 1689. Els historiadors que han estudiat la bruixeria andorrana (Gallinier-Pallerola, Pastor, Pohle i Castell) han aconseguit dibuixar amb una extraordinària precisió els mecanismes de repressió amb l’estudi dels processos del Tribunal de Corts. Ara els podem veure aplegats en una estupenda web promoguda per l’Arxiu Nacional (terradebruixes.cultura.ad), que aprofita sobretot els materials sobre els que Pau Castell ha construït la seva tesi doctoral per oferir-nos una eina molt engrescadora i didàctica per remenar un dels episodis més singulars de la història del país. Des de la Caterina Ivona –la primera documentada– fins a Maria Bernada –que tanca el repertori de les bruixes jutjades–, trobem el records i testimoni dels més de cent processos que han convertit Andorra en la capital de les fetilleres d’Europa. D’això, ben mirat, no en fa pas tant de temps. Quinze, vint generacions enrere. Molts dels andorrans d’avui tenen, en algun racó de l’arbre genealògic, víctimes o testimonis o acusadors d’aquelles dones dissortades. Ara, la vigília del vuit de març, és un bon moment per mirar enrere i veure com n’estàvem, de lluny.