No ha passat l’any debades. En el temps que va del 20 de novembre del 2017 al del 2018 segurament s’han fet tantes passes per acabar amb la ignomínia del llegat franquista com en els 43 anys que fa ara que es va morir el dictador. Així d’encesos van els seus hereus. Ha estat sobretot en aquests dotze darrers mesos quan a les Illes Balears s’han pogut començar a veure els resultats de l’aplicació de la Llei de memòria històrica i sobretot de la Llei de fosses. És de justícia repetir que aquesta de la memòria històrica ha estat, sens dubte, una de les fites més importants aconseguides per l’actual govern d’esquerres. I, així i tot, queda molt de camí, tant com víctimes del feixisme encara resten a les cunetes, als cementiris, a descampats i a qualque platja. Però no només.
Mentre des del govern d’Espanya, de l’entrada dels socialistes ençà, es fan els moviments per exhumar el cos de Franco i s’obre el debat sobre el futur del Valle de los Caídos; mentre s’anuncia la voluntat d’il·legalitzar la Fundació Francisco Franco, aquí, a Palma, el monument feixista de la Feixina continua dret i ja no en parlam. N'hem deixat de parlar, mala cosa. Que no és patrimoni historicoartístic ho varen dir els tècnics que en tenen les competències. Que no hi havia cap motiu per a la protecció patrimonial del monòlit es va determinar, i no una, sinó un parell de vegades. Llavors, com succeeix darrerament amb massa freqüència en aquest país, entrà la justícia a fer el servei dels contraris a l’esbucament. Aquesta sí que va ser una badada de les esquerres, després d’haver promès per activa i per passiva que tombarien la Feixina. Aquest dimarts, 20N, continua dempeus. Hi ha molts de motius per pensar que hi restarà molts d’anys, això si qualque vegada s’aconsegueix tombar. La Feixina, des dels seus més de vint metres, fa gala de l’alçària que encara té el llegat franquista en aquesta terra.
L’any no ha passat debades, en certes coses, hem de matisar. Arribats a un altre 20N i malgrat les passes fetes, el llegat del franquisme té tanta alçària com amplada i arrels entre la nostra societat. O no és un llegat de la dictadura que un raper hagi estat condemnat per cantar? O no ho és la monarquia l'herència que ens deixà? O no són ressons del franquisme la debilitat de la llengua catalana a les Balears i els atacs constants contra els nostres drets lingüístics? O tindríem els nivells de masclisme i de violència contra les dones que tenim si no fos pels quaranta anys del Règim? Quants de 20N hauran de passar per acabar amb tot aquest llast?
