Poeta, traductora i músicUn altre vespre, et rentes les dents, fas bullir aigua i et prepares la tassa preferida amb una infusió de valeriana, tarongí i til·la, que hauràs anat a cercar a l'herboristeria, perquè de les prefabricades, des que començà la pandèmia, als súpers de devora casa ja no n'hi trobes mai. Estires una mica els braços, les espatlles, el coll, les cames... Tries una novel·la: el portal de l'IB-Salut et proposa que sigui 'lleugera', però el sol fet que emprin aquesta etiqueta et posa nerviosa. Res de tot això no funciona. Et persegueix una soneta, sí; el cos cansat, amb interminables badalls i fent néixer lleganyes et suplica que apaguis el cervell, i, tanmateix, la desconnexió s'interromp de seguida, bé pel cant d'una sirena policial o perquè sents com aterra un avió. Pel cap t'hi transiten imatges de les últimes notícies: saps que als teus amics de Londres els han entrat a robar i que a la teva mare l'han estafada a la botiga, i t'aclapara una sensació d'inseguretat; igualment, et neguiteja que els transports continuïn anant d'una banda a l'altra. Pel cap t'hi naveguen imatges de malalts i de morts, de prohibicions, de polítics nord-americans, d'incendis i de gel desfent-se. I també feines, problemes individuals: aquesta que m'han ajornat, aquella altra que ja no té sentit desenvolupar, i l'únic encàrrec que em queda el tinc pendent perquè no trobo les paraules.
Contra tu mateixa, contra tots els consells del teu cervell, entres al cercador d'internet i hi tecleges la paraula 'insomni'. Tot d'una que apareix en pantalla l'avís de l'Organització Mundial de la Salut –un avís que es materialitza als dispositius en fer-hi la cerca, ara mateix, des de qualsevol racó del món i en qualsevol llengua, una persona de qualsevol edat–, no et trobes alleujada: no et sents més bé, sinó que el fet de pensar que hi hagi tantíssimes persones, ara mateix, amb dificultats per dormir, per descansar, t'amoïna més encara. No som bons, si estem exhausts.
Continues llegint. L'OMS et recomana que t'aturis, que respiris, que reflexionis. Inspires... i expires. Tu no dorms bé des que eres una nena, no és un problema ben bé d'ara. Mai no has dormit bé. Tens malsons. Encara no fa ni tres dècades que, d'haver clissat a les notícies imatges de la guerra de Bòsnia, et ficaves al llit amb els ulls plens de llàgrimes demanant a la mare que reséssiu per aquells nens i perquè el mal no arribés fins allà on éreu vosaltres. T'acabes de llegir la novel·la de Lana Bastasič Atrapa la llebre, que no n'és, de 'lleugera', en el sentit que proposa el portal de salut de les Illes Balears, i que t'aboca a rumiar, a recordar tot això: aquella guerra que succeïa mentre tu eres petita, l'amiga que tenies aleshores i les ferides d'aquella relació es barregen amb la necessitat de canviar-se el nom de la protagonista del llibre, i amb els ulls de la llebre que en realitat és un conill. Reflexiones sobre la diferència en un món que vol ser igual per a tots, malgrat que no en el sentit que tu desitjaries; i sobre la poesia, que es diu que salva i en el fons intueixes que és cert, però que a tu mai no t'ha deixat dormir. I et desvetlla no assolir cap il·luminació, cap visió concloent.
L'OMS t'aconsella, en segon lloc, que contactis amb altres persones, que hi comparteixis el teu malestar; però, en aquests moments, no vols afegir preocupació a les qui són veritablement importants per a tu. T'espaviles. Te n'has sortit sempre sola. T'encens un cigarret i obres la llibreta. Trenques una nou i te la menges. Cervellet. T'aboques dos dits de vi. L'OMS també assegura, al tercer punt, que mantenir una rutina saludable és important i prou que ho saps, però saps alhora que, de vegades, el consum de substàncies tòxiques t'entabana i t'ajuda a quedar clapada, a no pensar, a no tenir malsons; malgrat que, quan et despertis, el dinosaure encara hi sigui.
Venga, deixa de capficar-t'hi, que, si no t'adorms, demà estaràs de molt mala lluna. Susceptible, irascible. Tot et sabrà greu. Et molestaran els detalls, les coses conegudes que construeixen els teus dies de cada dia: la radial que crida al taller de darrere casa, els roncs del company, els missatges no urgents que t'envien com a urgents o la taronja no prou dolça. Aleshores t'enrabiaràs amb el placer que t'ha venut els cítrics, amb els teus col·laboradors, amb el veí i amb el company. Al final del missatge oficial, l'OMS et demana que siguis "amable amb tu i els altres" i t'acaba animant a demanar ajuda, un altre cop. La demanaràs, finalment, i et llegiran una rondalla en veu alta. La de les falgueres de Son Servera, per exemple. Diu que, per Sant Joan, els fadrins dels voltants de Manacor enfilaven en colla el puig de la Font per veure florir una falguera i emportar-se'n la llavor, de la qual sortiria un dimoni boiet que els aconseguiria amors i bona fortuna. Però les falgueres, tal com anaven badant les misterioses flors, desprenien son, amollaven com uns dormisons... i aquells intrèpids, un rere l'altre, queien, quedaven adormits com soques als peus de la planta...
