OPINIÓ
Opinió 19/03/2016

Europa m’avergonyeix. Així no la vull

2 min

Aquella europa de què en dèiem bressol de la cultura occidental, mare de l’humanisme, avui és oficialment l’encarnació de la indignitat, de l’actitud més insolidària, sorda i cega cap als drets humans. Arriben de Grècia les imatges i els sons del patiment que s’està infringint als milers i milers de persones refugiades (sí, convé recordar que són persones). I més que n’arribaran quan, aquest diumenge mateix, comencin a expulsar-les per l’acord vergonyós a què han arribat la Unió Europea i Turquia. Fugen de la guerra, han caminat setmanes, mesos, carregats, homes, dones, infants, embarassades, malalts o sans, perquè al seu país convivien amb la por i la mort, i les portes d’Europa estan tancades. Jo no vull una Europa inhumana, no vull una Europa que amb el pretext de salvar-se ella mateixa enfonsi milers de persones dins el fang i la misèria, alhora que les mata de fred i de pena. El món és un i és de tothom. Ja farem lloc, ja ens en sortirem. Fa mal, molt de mal veure els nins amb els peus nus, els homes que ploren, les dones carregades d’infants que caminen sense saber cap a on poden anar, persones que només tenen un plàstic per cobrir-se i passar la nit, éssers humans que moren intentant creuar la mar, fileres llarguíssimes de gent que espera un poc de menjar, multituds que criden que s’obrin les fronteres. Si fa mal veure-ho, no em vull ni imaginar el mal que ha de fer viure-ho. Europa té els governants que ha triat, així que tots els que els han donat suport en són un poc responsables. Massa gent que vota amb la mà a la butxaca, massa racisme al nostre voltant. Avergonyeix i fa molta ràbia. Mirem, escoltem i canviem. Jo, així com ara, a Europa no la vull.

stats