Publicitat
Publicitat

Diàleg

La cama pressupostària que reclamava Delors

[...] Hollande ha aconseguit el que Nicolas Sarkozy havia impulsat des del principi de la crisi grega. El president va obtenir dijous de la cancellera alemanya, de visita a París, el que França reclamava des de feia temps: l'esquelet d'un govern econòmic de la zona euro. És una cosa bona de la qual la dreta i l'esquerra franceses en conjunt haurien de felicitar-se. [...] L'eurozona es dotarà d'un president a temps complet. Tindrà l'encàrrec de coordinar les polítiques pressupostàries i socials dels 17 membres de la unió monetària europea.

És un pas més en la integració de la zona euro, que es dota d'aquella segona cama que anhelava Jacques Delors: a una política monetària unificada hi ha de correspondre una política pressupostària harmonitzada.

Cadascú hi va amb les seves idees preconcebudes: per Alemanya, aquesta evolució ha d'afavorir les reformes estructurals destinades a restablir la competitivitat d'Europa. Per França, el govern econòmic ha de fer de contrapès del BCE. [...].

[ 31 de maig ]

Europa: una cursa entre creixement i populisme

[...] Les reformes estructurals funcionen millor quan hi ha una certa perspectiva de creixement econòmic. La prioritat és donar oportunitats de treball a la generació jove. [...] Itàlia té Grillo; França, el Front Nacional; la Gran Bretanya, el Partit per la Independència del Regne Unit; Finlàndia, els Veritables Finlandesos, i Grècia, els feixistes. El que els uneix és la predisposició a culpar els estrangers dels mals nacionals i la capacitat de convertir l'atur juvenil en fúria contra els establishments polítics. Però hi ha coses que es poden fer: el sistema bancari europeu és disfuncional; el BCE pot estimular més la demanda domèstica [...].

És encoratjador que el discurs polític s'hagi desplaçat de l'austeritat al creixement, i que quan Alemanya aculli una cimera especial de ministres al juliol el tema sigui l'atur juvenil i no l'austeritat. Però el temps s'acaba. L'eurozona viu una cursa entre economia i política. Fa un any els mercats de bons eren l'enemic, ara l'amenaça a l'euro ve dels populistes que volen capgirar l'ordre liberal del qual depèn la integració europea.

[ 30 de maig ]

Riure, malgrat tot
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF