Espot guanya, López perd

Molts veuran en aquest titular un eslògan partidista, però aquest és l'escenari que deixa els resultats de les eleccions del diumenge. Només Xavier Espot pot convertir-se en cap de Govern perquè és l'únic líder que té la possibilitat de pacte per disposar de majoria suficient i, encara que sembli un disbarat, té l'alternativa de governar, millor amb el suport de la terceravia i Ciutadans Compromesos, però també ho podiria fer amb pactes puntuals, una opció molt més difícil però no descartable. L'A i PS aniran per separat al Consell General en dos grups diferents i d'alguna manera s'haurà acabat l'aliança socioliberal que no ha aconseguit l'objectiu de convertir el candidat del PS en cap de Govern.

PS-L'A sumen el mateix que Demòcrates sols, 11 consellers, i entre Liberals i DA hi ha probablement més punts de coincidència que amb el PS. Matematicament també queda l'opció improbable d'un pacte PS-L'A amb la terceravia (sumarien 15 consellers).

D'Acord es pot qualificar d'èxit pels resultats d'Andorra la Vella i d'Escaldes-Engordany, però les lectures són diferents. A Escaldes tenia una candidata molt potent com Rosa Gili i el PS s'ha imposat a la parròquia d'Espot i Martí només a la parroquial, però la presència de la terceravia al territori escaldenc ha anat en detriment de Demòcrates. Mentre que la llista de Joaquim Miró ha rebut el rebuig de molts votants, ja que d'Acord no arriba a sumar els mateixos vots que el PS en solitari a la nacional (on guanya a DA). La fuga de vots de d'Acord a la capital ha estat important i el PS ho ha d'analitzar, ja que hi ha molta diferència amb els vots junts de socialdemòcrates i liberals a la circumscripció nacional.

Pel que fa a la formació taronja, com dèiem és l'única que té l'opció més probable de governar. S'ha de dir en veu alta que Espot és triomfador perquè sense l'exministre de Justícia, Interior i Afers Socials, ara probablement estaríem parlant de desfeta Demòcrata i d'una DA cap a l'extinció. El líder taronja volia una majoria més àmplia, però Demòcrates li deu clarament que es pugui mantenir al Govern tot i un darrer tram de legislatura que l'ha perjudicat clarament. Segurament no serà difícil trobar una dotzena de funcionaris emprenyats que van deixar de votar als demòcrates o un grapat d'assalariats indignats que tampoc hi van votar. Està clar que no era una exigència aprovar lleis tan impopulars a les portes d'unes eleccions i això ha estat també un gran obstacle per a Espot perquè es tracta d'una diferència de vots tan insignificant que segurament sense lleis de la funció pública o laborals els resultats haguessin variat.

Pel que fa a Pere López, el seu gran error va ser menystenir l'intent d'incorporar Progressistes-SDP al pacte amb els liberals. Amb una mica més d'empatia i de visió política, i de voluntat de sumar, López podria ser avui candidat a la investidura, perquè sumant els vots d'SDP a Encamp o Ordino li haguessin donat la victòria a d'Acord. Ni més ni menys que quatre consellers. SDP desapareix del Consell General, s'ha imposat el vot útil i probablement tampoc ha ajudat el missatge que s'ha escampat que podia fer de crossa de Demòcrates.

Finalment cal elogiar l'estil d'Espot. D'acord no ha guanyat com per canviar el sistema electoral que aquest cop ha estat perjudicial per al candidat demòcrata, però aquest ha acceptat les regles del joc que són iguals per a tots i no ha fet cap declaració en el sentit de queixar-se d'un model que li ha anat en contra.

El centre de l'interès polític passa per Sant Julià. Josep Pintat és un negociador dur, però no serà la primera vegada que els consellers d'UL (ara amb terceravia) sumen per fer una majoria que doni "estabilitat", una paraula que Pintat ha repetit incansablement durant la campanya i que considera que és obligatòria per a la prosperitat del país.