Quan es parla del descrèdit de la política, hi té molt a veure la falta de transparència dels partits, més preocupats per treure els pedaços bruts del contrari que per solucionar els problemes, molts i greus, que té la ciutada- nia. Ahir en vàrem viure un altre cas quan la web de notícies Infolibre.es va publicar que el PP balear havia contractat l'any 2010, estant a l'oposició, una agència de detectius local per investigar càrrecs del Govern del Pacte de Progrés poques setmanes després que li aplicassin la fiança a Jaume Matas en el cas Palma Arena. Miquel Ramis, que en aquell moment era secretari general del partit a les Illes, va reconèixer els fets i també que de l'"espionatge" no se'n va treure cap fet delictiu ni noticiós. La factura la va pagar el partit. El més sorprenent, però, és que Ramis va considerar normal el fet i fins i tot li va semblar legítim que els detectius haguessin pogut espiar jutges o fiscals, com apuntaven les primeres informacions del cas. L'oposició, naturalment, ha considerat molt greu tant les declaracions com els fets en si, fins al punt que el PSOE ho ha qualificat de "pràctiques mafioses". L'espionatge polític, com el que fa uns mesos es va descobrir a Catalunya en el cas Método 3, és un escàndol, però pel que sembla també una pràctica molt habitual que ja té antecedents sonats a Mallorca. En el cas Cabanach (nom de l'empresa de detectius contractats), tot plegat s'ha de posar en el context d'uns anys en què els dos grans partits de les Illes s'han dedicat amb molt afany a denunciar-se i a perseguir-se penalment. S'ha demostrat que en moltes ocasions hi havia raons per fer-ho, però en altres la cosa ha quedat en no res. Que es vulgui fer política -de partit- a través de la justícia demostra que fallen moltes coses en el nostre sistema democràtic i que no hi ha prou controls a l'administració per assegurar el bon ús dels diners públics. Els ciutadans desconfien dels polítics, i amb raó, quan s'ha demostrat que són incapaços de gestionar o controlar amb transparència els afers públics. El "tu més" ja cansa i s'hauria d'aconseguir que el control parlamentari realment tingués efecte. Falta respecte institucional. La política, al Parlament, no als jutjats.
