SORTIDA D'EMERGÈNCIA

Espanyolistes de Balears, enhorabona

A tots aquests mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterencs que se senten molt espanyols i ho proclamen a cada passa, la més càlida enhorabona per les inversions anunciades per l'Estat a les Balears per al 2021. Una vegada més, les Balears queden a la coa més desemparada (tercers per darrere) pel que fa als fons que arriben de Madrid, a pesar de ser una comunitat que és contribuent neta a les arques de l'Estat, la segona a fer-hi aportacions. Això ja no és un dèficit, és un maltractament fiscal sistemàtic que no és exagerat qualificar de colonial. Hi ha un absolut menyspreu, i també un absolut desconeixement, de la realitat i les necessitats de les Balears per part dels governants espanyols, i hi és des de sempre i tant si els governs de torn són del PP com del PSOE. Ningú dels seus interlocutors illencs els ha tret, pel que es veu, d'aquest menyspreu i aquest desconeixement, i si ho han intentat, no se n'han sortit. Va ser precisament un socialista tan representatiu com Felipe González (representatiu d'aquella dita de l'italià Bettino Craxi, segons la qual “socialisme és allò que feim els socialistes”) el que va deixar establert que “a les Balears, tots són rics”, segurament perquè ell no feia més que conèixer mallorquins amb comptes bancaris a les illes Caiman o a Suïssa. D'aleshores ençà, ningú ha matisat ni una mica aquesta idea.

Ans al contrari. El partit polític que ha fet feina més activament per dur les Balears al punt de col·lapse econòmic en què es troba actualment és el PP, i per això fa molta gràcia que ara Biel Company tingui la hipocresia de dir que l'infrafinançament de les Balears és un greuge, després d'haver-lo aplaudit amb fervor quan eren els seus superiors (aquí podeu posar tots els noms de ministres d'Hisenda, d'Economia i de Foment que van tenir Aznar i Rajoy) els que el practicaven sense miraments. Tan pocs com els que ha tingut la delegació illenca del PP –ja fos amb Cañellas, amb Matas o amb Bauzá–, sotmesos a les ordres dels hotelers i del sector turístic, a convertir les Balears en la destinació preferent del turisme porqueria de tot Europa, el focus indiscutible de les vacances de droga, sexe i platja per quatre xavos. Ara que una pandèmia ha fet caure aquest model, surt el senyor Company a dir la seva opinió sobre les inversions de l'Estat. Moltes gràcies, bon home.

Per la seva banda, també resulta xocant la consellera d'Hisenda, Rosario Sánchez, en lamentar que els misèrrims 201 milions d'euros pressupostats per la ministra Montero per a Balears li semblen “un tracte injust”. Molt perspicaç, consellera. La ministra Montero és un exemple insuperable de polític madrileny (encara que sigui nascuda a Andalusia) que no tan sols desconeix els problemes de les Balears, sinó que no li importen en absolut, perquè té només una cosa present: políticament, amb els seus vuit diputats al Congrés, les Balears són irrellevants, i això és el que va permetre aprovar una cosa per sortir del pas que se'n va dir REB però que no ho és, i que pot ser incomplert tranquil·lament pel govern d'Espanya, perquè no conté res que li impedeixi fer-ho. Això ho sap la delegada Aina Calvo, que fa gala de cinisme en afirmar que “el REB no s'ha desplegat” (no hi ha res a desplegar, ara com ara) i que el finançament no s'ha de convertir “en una competició entre comunitats autònomes” (quina altra cosa és?).

El que ha estat el model econòmic de les Balears durant els darrers cinquanta anys se n'ha anat en orris, i per a l'estat espanyol, a pesar de tot el que n'ha tret, posar solució a aquesta situació senzillament no és cap prioritat. Ni tan sols posar-hi pedaços, com no siguin aquestes banderetes que tant els agrada exhibir als feliços patriotes. Enhorabona, estimats.

EDICIÓ PAPER 28/11/2020

Consultar aquesta edició en PDF