CORRENTIA

Espanya no pregunta

GUILLEM FRONTERA
GUILLEM FRONTERA

Preguntar el perquè de les coses comporta el risc que se’t contesti amb arguments que et siguin mals de rebatre. I que afectin els pilars de les teves conviccions. El perquè de les coses emmudeix davant situacions susceptibles de canviar l’'statu quo' mitjançant revolució o revolta. La pregunta s’ha d’evitar si no s’està disposat a revisar els teus apriorismes. Contava Andy Robinson que, en el moment de l’atac a les Torres Bessones, viatjava en avió. Ell preguntà si alguna de les informacions que arribaven apuntava al perquè dels atacs. Els companys de viatge s’indignaren: qualsevol explicació, va entendre el periodista, podria ser jutjada com un gest de comprensió dels terroristes.

No pots preguntar per què si et veus enmig d’una guerra: t’exposes a ser afusellat després de consell de guerra sumaríssim. En situacions límit, hi ha una veritat oficial, simple i contundent, que no admet matisos ni dubtes. Ramon Llull inicià una de les seves missions al nord d’Àfrica desafiant els savis locals a debatre la veracitat o la falsedat de les dues religions. En aquell moment, el poble en qüestió es preparava per a la guerra amb el veïnat, i els seus mandataris no consideraren oportú qüestionar la pròpia religió, factor d’unió de la seva societat. Llull tenia un olfacte molt fi per trobar l’escenari més desfavorable a les seves accions. En aquell cas, de prop li hi va la pell.

Durant decennis, preguntar-se el perquè dels atemptats d’ETA podia equivaler, als ulls dels guardians de l’ordre, a l’elogi dels terroristes. La revolta –no la revolució– de més substància al si de la societat nord-americana es va produir quan sorgiren onades de ciutadans preguntant-se, i preguntant-ho als seus governants, el perquè de la guerra contra el Vietnam. Les imatges d’arxiu ens en donen clara resposta: a aquell perquè, el poder responia amb violentes repressions policials.

En el decurs del Procés català, no s’ha permès que el president Puigdemont expliqui al Congrés el perquè dels catalans. Més decebedor encara és que aquest perquè no hagi sorgit, articulat de la manera que sigui, de la intel·lectualitat espanyola, en general tan activa en la condemna o tan còmplice en el silenci. Com s’ho han pres, com un acte terrorista o com una situació de guerra?

EDICIÓ PAPER 15/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF