OPINIÓ
Opinió 27/10/2019

Escenaris postelectorals

i
Joan Miralles
4 min

SociòlegEn una societat cansada de la política i els polítics, les enquestes i els pronòstics són més volàtils que mai. Així i tot, ens permeten conèixer quines són les tendències i les reaccions a situacions d’excepcionalitat com ha estat les darreres setmanes la sentència del Procés. La nostra memòria és curta i si quan Pedro Sánchez anuncià noves eleccions molts no dubtaren a afirmar categòricament que no anirien a votar com a càstig a una classe política incapaç de fer la seva feina, la reacció a hores d’ara torna a estar centrada en el model d’Estat o país.

Totes les enquestes tenen com a comú denominador el que tothom ja esperava: no hi haurà majories absolutes i, per tant, s'haurà de pactar. O en clau “constitucionalista” espanyola forçant allò impensable fins fa ben poc (un pacte PSOE-PP) o en clau de nova transició cap a un nou model d'Estat i/o de país (PSOE-UP i nacionalistes). Sembla que, de moment, una coalició de les dretes o una coalició PSOE–Ciutadans queda descartada. Bàsicament perquè la pujada que auguren les enquestes de PP i Vox es produeix sobretot a costa d’un Ciutadans que podria reduir els seus diputats a menys de la meitat.

Pel que fa a ca nostra, les coses podrien canviar més del que s'espera. En les darreres eleccions, l'aritmètica afavorí pels pèls les esquerres, que aconseguiren 5 dels 8 diputats. Que ningú s’engani però: la suma dels vots de PSOE i UP és menor que la suma dels vots de PP, Ciutadans i Vox. Per això, un petit canvi, en la quantitat de partits que es presenten o en la intenció de vot, pot capgirar-ho tot i retornar al clàssic 4 diputats per a les dretes i 4 per a les esquerres. Un resultat més que probable, si continuen les tendències electorals actuals, que suposarien canvis substancials respecte del 28-A.

És gairebé segur que Unides Podem perdi un escó en favor del Partit Popular, a qui totes les enquestes auguren una remuntada espectacular. El causant d’això podria ser, entre d’altres, la irrupció a les eleccions de la candidatura de l’expodemita Iñigo Errejón amb la candidatura Més País, que segons els sondejos podria arrabassar fins a un terç de l'electorat de Podem. De fet, no importaria una baixada tan espectacular; que el PP el superàs en vots bastaria, cosa més que probable. Si fos així, quedaria si fa no fa amb uns 60.000 vots, poc més dels 58.000 que obtingué Vox en les darreres generals, que fou d'1 diputat. Molt difícilment Más País obtindria representació.

Pel que fa a l’extrema dreta, cert és que Vox Balears quedà en evidència amb les declaracions de l'anterior candidata en què acusava el partit de xenòfob o racista i antisistema, però em sorprendria que tingués impacte negatiu en un electorat que precisament els vota per aquests motius. Si fos així, una pujada com la que es preveu a la resta de l’Estat permetria al partit de Jorge Campos situar-se com a tercera força, si bé molt difícilment aconseguiria el segon diputat. Recordem que Ciutadans no l'obtingué en les eleccions anteriors amb 90.000 vots en benefici d'Unides Podem, que els superà per poc més de 2.000 vots. Per això, encara que sigui un partit a la baixa, té marge per perdre la meitat dels vots que les enquestes pronostiquen que perdrà i mantenir l’escó que té.

En aquest escenari, ens trobaríem que el PSOE podria obtenir 2-3 diputats, el PP 2, Vox 1, Podem 1 i Ciutadans 1. Això sí, una alta abstenció o esdeveniments polítics de darrer moment generen un atzucac de conseqüències imprevisibles que tampoc ens hauria d’estranyar en els temps que corren. Si les coses no canvien gaire, el proper novembre la principal incògnita és saber si el PSOE aconsegueix el tercer escó o, per contra, MÉS aconsegueix el primer diputat nacionalista de la història. Molt difícil però no impossible en una situació de tensió com l’actual, en què ja no hi ha el terror que l’extrema dreta governi i el PSOE tindrà serioses dificultats per mantenir captiu el votant nacionalista d’esquerres.

En les darreres eleccions europees, el vot a candidatures netament nacionalistes (Ahora repúblicas, Ceus i Junts) sumà més de 47.150 vots, suficients per obtenir un diputat. MÉS en té un més (valga la redundància) per convèncer tots aquests votants que el seu projecte és l'única opció vàlida en clau de país. És cert que la renúncia d'El Pi a presentar-se a les eleccions pot suposar una oportunitat, però en cap cas una certesa. Una part del seu electorat desitja fermament tenir una veu pròpia a Madrid però no regalaran el seu vot a qui fins ara senten que els ha menystingut. En la capacitat de seducció als qui en les generals votaren el PSOE per por de l’extrema dreta i al votant més nacionalista d'El Pi hi ha la clau que l’escó que balla el tingui el PSOE o MÉS. L’altra opció és competir amb Podem i Més País per veure qui és més d’esquerres en unes eleccions en què els partits estatals ho tenen tot a favor. En breu ho sabrem.

stats