ELS ESCRIPTORS QUE M’HAN ESTIMAT
Opinió 23/04/2017

Erasme de Rotterdam

i
Joan Guasp
3 min

Any 1500. Ens trobem en el punt més àlgid de l’Humanisme, quan es produeixen els moviments científics més importants del pensament europeu que, poc després, convergirien en el Renaixement cultural. Coincideixen en un període de pocs anys els noms més il·lustres de l’època, com el de Thomas More, el de Luter, i aviat el de Rabelais, entre d’altres. Tal volta, el que més petjada deixà com a polemista i publicista, com a destacat filòleg, teòleg i filòsof, fins i tot com a inspirat creador, va ser Desideri Erasme de Rotterdam. Havia nascut l’any 1466, i en aquell canvi de segle ja era conegut arreu per les seves aportacions erudites tant en filosofia com en filologia. Només li faltava fer el gran salt de la fama, com diríem modernament. I el va fer de seguida.

Fent un sojorn a casa del seu bon amic Thomas More, canceller d’Anglaterra, va escriure un llibret en una setmana. Set dies. Encara que mentalment feia anys que l’estava projectant. No tenia res a fer, més que passejar pels voltants de Chelsea i mirar passar els núvols. Per tal de no avorrir-se, que per a ell era un dels pitjors pecats que existeixen, es decidí a escriure aquell divertiment filosòfic i humorístic. Perquè, abans de res, la filosofia és humor, la literatura és humor i la vida és humor. Tant per Erasme com per More, la creació divina és humor. És d’aquest esperit de saviesa i d’humor que neix aquell meravellós 'Elogi de la Follia', que molt aviat convertiria el seu autor en un personatge reconegut a tot arreu i poc més tard en immortal.

L’'Elogi de la Follia' és, gairebé cinc-cents anys abans que Franz Kafka definís què ha de ser un llibre, un contundent cop de puny al cervell del lector. Una destralada al pilot de gel interior de la gent que roman congelada dins ella mateixa. Els que se sentiren més ferits per aquesta destral sobreentesa foren els poderosos, els que ostentaven l’autoritat pública o privada, els homes de món, els arrogants, els mancats d’enginy i d’amor: de manera molt destacada els polítics i els eclesiàstics. Aquest llibre només el podia escriure un gran erudit dotat d’un talent especial i d’un enginy i una audàcia vigorosos. Erasme va ser l’escollit per fer-ho, i ho feu de tal manera, i amb un estil tan personal i propi, que han passat els anys i els segles però el llibre no ha passat. L’'Elogi de la Follia' segueix sent tan actual com ho va ser en el moment de publicar-se per primera vegada. Avui mateix, fa uns quatre anys, que aquesta esplèndida i rellevant obreta s’ha tornat a traduir al català per un llatinista de primera fila, Jaume Medina, que és absolutament recomanable per endinsar-s'hi i obtenir-ne tot el plaer intel·lectual i el goig del seu esperit. A més, el mateix Medina en fa una introducció molt acurada i prou extensa, tant de l’autor com del llibre, que paga la pena no passar per alt.

Quan Erasme va publicar aquesta benaventurada 'Follia' ja havia publicat els seus memorables adagis en la primera versió. Ho dic perquè és molt probable que, sense aquesta col·lecció de frases, sentències, màximes i dites clàssiques, no hauria estat en condicions d’elaborar el seu meravellós 'Elogi'. De la mateixa manera que ja havia publicat diferents manuals, cartes, reflexions, etcètera, destinats a “fustigar” el seu entorn polític i religiós. El seu bagatge literari era ja molt important i valuós. Posteriorment no es va creuar de braços, perquè fins a la seva mort no es va aturar de llegir i d’escriure. I publicar.

Erasme és un exemple de fortalesa, de coratge i de disciplina intel·lectual. És, a més, un home de fe, un home de conciliació, un home que busca la concòrdia i l’harmonia de tots. Aquest tarannà és el que li ocasionà algunes grans enemistats, ja que tothom el volia al seu costat. Però ell només era d’ell mateix, de Déu, dels amics, dels llibres, del pensament i del lliure albir. I de l’Humor.

La dedicatòria que a la 'Follia' fa al seu amic Thomas More, per si sola, ja diu i representa tota la grandesa de la seva persona. Aquesta Dedicatòria, per si sola, encara que alguns la troben una mica extensa i repetitiva, sintetitza la doctrina humanista que ell, de manera natural, instaurà. Més que res és una celebració de la vida, una celebració de l’Amistat en majúscules, una celebració del veritable cristianisme ben entès, una autèntica joia literària de divinitat i humanitat.

Molt més que un escriptor que estimava, i per tot plegat escrivia i publicava, Erasme va ser, i és encara, un home totalment entregat al món i als altres.

stats