SI AIXÒ ÉS GUERRA..
Opinió 03/02/2017

Enveja de penis

i
Xisco Nadal
3 min

Quan ja pensava que m’havia curat d’espants pel que fa a les obsessions humanes masculines, ha arribat al mercat el 'Conan Exiles', un videojoc la màxima novetat del qual és que cada jugador pot triar la mida del penis del seu avatar imaginari. Això no hauria passat de ser una notícia més o menys simpàtica amb què es podria amenitzar un sopar avorrit si no fos perquè el meu capet sempre fila i, una vegada més, un fet llunyà i aparentment baladí se m’ha revelat com la clau per albirar què passa al nostre arxipèlag: som comandats per gent que pateix d’enveja de penis. M’explicaré.

Encetàvem la setmana amb una representació amateur de 'Les cadires' de Ionesco protagonitzada per dues dones –Xelo Huertas i Montse Seijas– que crec que varen errar l’escenari. Ara que han tornat Los Manolos, jo muntaria una banda de 'covers' –podrien dir-se ‘Las Manolas’– amb què recorreria tota la geografia balear explicant la seva postura al ritme de “mi silla es para siempre / will you always be my chair”. Potser així, i només així, algun dels seus votants no penedits podria arribar a entendre la política de seients que duen a terme i sabria en què els afecta això directament a ells com a ciutadans.

Col·lateralment, amb aquest #ChairGate han aconseguit que la tele, les ràdios i els diaris n’anassin plens a cor què vols. I, com si d’un efecte papallona de baixa intensitat es tractàs, han provocat l’enveja de penis –que en política es tradueix per ‘enveja de titulars’– dels seus companys. Així s’entén la setmana del seu excap Jarabo, que en poques hores va passar de criticar el PP a amenaçar de trencar el pacte si Balti Picornell no arribava a presidir el Parlament de les Illes. Des dels temps de la socialista Aina Rado, mai el look capil·lar d’un president havia provocat tanta controvèrsia. Cabellera sí, cabellera no. I, mentrestant, el PP abandonant la cambra, no fos cosa que, almanco com a tercera notícia de portada, no obtinguessin els seus minutets de fama. De moment, com deveu haver comprovat, aimats lectors, de solucions a problemes reals, res de res.

Per la seva banda, com que ja ha passat Sant Sebastià, l’Ajuntament de Palma enyorava la seva part proporcional de protagonisme absurd als mitjans i la gent de MÉS ha sortit al rescat amb la seva petició de declarar 'persona non grata' Donald Trump. Emperò hi ha una cosa que no entenc: si només volen declarar-hi el president dels Estats Units, estan donant per bona la política del ‘president’ de Corea del Nord? No hi ha qualque príncep del petrodólar sobre el qual la gent de MÉS per Palma vulgui manifestar-se? I si en lloc de ser el nostre ajuntament fos un consistori fatxa de la península qui volgués declarar 'persona non grata' el president Puigdemont o Oriol Junqueras? Ho veuríem igual d’ecosostenible o aleshores seria un atac sense precedents contra la llibertat? Perquè, tot i que a mi Trump no m’agrada per 'hortera' i per radical, no ens hem d’oblidar que –fins que es demostri el contrari– una democràcia amb molta més tradició que la nostra l’ha triat com a president, cosa que tot demòcrata hauria de respectar.

I, com a home visionari, ja tremol només de pensar què pot fer el Consell de Mallorca per guanyar presència mediàtica. Amb un president amb la ràtio de fotos per capita més alta de la història de la institució, em fa por pensar la setmana que ens espera. Però bé... de problemes importants que afectin la gent, si de cas, ja en parlarem un altre dia. Que segons quines accions no són portada de diari. I avui ja hem après que el titular, com el penis imaginari d’alguns dels que ens comanden, com més llarg molt millor.

stats