Per ara, i ho dic amb tota la prevenció perquè la demagògia és viral, a ningú no li passa pel cap fer una consulta popular sobre, per exemple, la violència de gènere. Crec, i això sí que ho dic amb rotunditat, que, en un referèndum sobre si està bé o malament el terrorisme masclista, guanyarien els que ho condemnen. Però, si introduíssim la casuística entre les preguntes, potser la fermesa desapareixeria. No costa gaire trobar opinions que matisen la condemna, segons siguin les circumstàncies del crim, fins a fer culpable la víctima, per provocadora. Potser no tots estarien disposats a defensar en públic aquesta rèmora del masclisme atàvic, però el vot és secret. Som molts els que defensam que no hi ha matisos que puguin justificar la violència contra les dones. Com a molt, serà la justícia la que, a l'hora d'establir sentència, pugui considerar els atenuants que preveu la llei. Però l'acte, la violència masclista, és condemnable, sense matisos.
El franquisme, també. Que és materialment impossible que no hi hagi res de bo en gairebé quaranta anys, ja ho sabem. Però, destacar-ho per matisar o atenuar el crim original i continuat que suposà la dictadura, és un absurd que només poden perseguir els que no volen condemnar-la. Seguir a la recerca d'excuses o posar les urnes com a Tortosa per revestir de democràcia un monument implícitament i explícitament feixista, només aconsegueix fer entenedor el crim. Primer, l'entenen, després, l'excusen, i al final, es repeteix. Pura lliçó de la història.
