OPINIÓ

Enganxats a Take Kubo

Seria excessiu afirmar que ha fet el partit de l’any, però, ara per ara, el jove japonès és el jugador més important de l’esquema ofensiu de què disposa Vicente Moreno. Take ha fet una bona primera part; ha abaixat el ritme a la segona, com la resta de companys, però ha marcat el segon gol, l’antídot que dona la tranquil·litat necessària per sumar tres punts clau per continuar un poquet més a Primera. La llumeta de l’esperança no fa gaire claror, però continua encesa i, fins que no s’acabi el ble (només queden nou punts per disputar), hi haurà possibilitats de quedar-hi. Per al Mallorca, guanyar el Llevant era imprescindible, vists els resultats de la jornada, que ja han condemnat l’Espanyol, un club històric, a perdre la categoria després de vint-i-set anys. Com diuen ara, era qüestió de guanyar fos com fos. I l’equip ha respost més nerviós del que hauria estat recomanable, però és comprensible, vista la situació. El Llevant possiblement no s’hi ha dedicat com requeria un partit d’aquestes característiques, però ha tingut bon tracte amb la pilota; a estones ha dominat el joc i és evident que no li urgia guanyar. A banda d’això, no discutirem la suma dels tres punts, que eren vitals per als mallorquinistes i que hi han abocat tot el que saben per aconseguir-los. El Mallorca continua amb les limitacions que li hem vist tota la temporada i amb uns jugadors que de vegades desequilibren la bona feina dels companys. Davant el Llevant, homes com Salva Sevilla, Budimir i, a estones, Dani Rodríguez no han estat gaire encertats. Per sort, les ganes de Pozo, Valjent (home imprescindible de l’eix de la defensa), Baba, Cucho i sobretot el nivell de Take Kubo han estat prou contundents per desequilibrar el marcador. Diumenge, a les deu del vespre, el Mallorca torna a tenir una prova dura i complicada al Sánchez Pizjuán. El Sevilla vol fermar la classificació per jugar la Champions, i això són paraules majors.  

EDICIÓ PAPER 01/08/2020

Consultar aquesta edició en PDF