Represa de les passejades, prop dels jutjats, d’alguns investigats per mor de la Gürtel: les imatges no han proliferat gaire perquè aquests dies els afers de Catalunya/Espanya proporcionen material per apropiar-se de totes les pantalles televisives del món. Mirau quina coincidència més favorable per als interessos dels investigats i del PP, que s’estalvia així una part del desgast que suposaria una major presència als informatius de personatges com Bárcenas, Correa o 'El Bigotes', cap d’ells en condicions d’afegir glòria a ningú i sí ombrívola i aferradissa indignitat. Coincidència, però. Que no hi vulgui veure ningú una mà com la que han vist alguns en, per exemple, l’inamovible compliment de la pena de presó a Maria Antònia Munar.
O al compliment de presó d’altres membres d’Unió Mallorquina. Per exemple, Bartomeu Vicens, que, condemnat a tres anys per un assumpte de 12.000 euros, ingressà al penal i hi va romandre la tira. En general, la celeritat de la Justícia en els casos que afectaren UM va ser exemplar, mentre que la trigança a alliberar els empresonats, en la forma que sigui, va ser igualment notòria. Tant que, insistim-hi, Maria Antònia Munar encara no s’ha pogut beneficiar de cap permís, la qual cosa la converteix en punt de referència a l’hora del judici popular (la veu del carrer) de personatges com els ja anomenats investigats per la Gürtel, per altres ciutadans com Francisco Granados, alguns valencians o el mateix Jaume Matas. Com deia un ciutadà que en parlava amb uns altres, o tots moros o tots cristians. I afegia, en el bull de la paraula: "Ja ho diuen, no hi ha res més tort que sa justícia".
Però no ens hem d’encalentir el cap. Són temps propicis a les paranoies i els humans hi estam exposats. És clar que moltes circumstàncies ens ajuden a estar-hi. I també –o sobretot– el sistema de pesos i mides d’una Justícia cada dia, sempre segons percepció del carrer, més i més encriptada.
