OPINIÓ
Opinió 15/04/2016

Encara ens felicitam de ser normals

1 min

Cansa, i molt, reivindicar la normalitat. Cansa, fins i tot, veure’t en l’obligació de felicitar-te cada vegada que es fa una passa, normal, que ens hi apropi. Però aquest no és un país normal. Encara discutim –i amb quina vehemència– temes que a altres indrets es tenen assumits en la quotidianitat, i que és del tot innecessari que siguin permanentment debatuts. Ho recordava mentre llegia, talment fos un remake, la notícia de la recuperació de les emissions d’IB3 a Catalunya. El més trist és que em vaig alegrar de saber-ho. Allà hi era jo, càndid i innocent, felicitant-me de la normalitat que una terra de parla catalana pugui veure la producció televisiva d’una altra amb la qual comparteix llengua, cultura i història. I tan gran esdeveniment, de dificultats atlàntiques, resulta que s’aconsegueix amb un pressupost anual ridícul, inferior al milió de les antigues pessetes (l’apel·lació a aquesta moneda és part de la regressió mental que provoca el tema). Ja em direu si no provoca vessa mental recordar que l’anterior Govern, el que pagava desorbitades indemnitzacions per fer fora treballadors públics no addictes al partit, impedí aquesta normalitat en nom de l’estalvi i d’un equilibri pressupostari que mai no arribà. Anaren contra la normalitat però, també, atemptaren contra la intel·ligència amb els seus minsos arguments. A més, la creació d’un espai audiovisual més ampli afavoreix les productores i els permet millorar la competitivitat i la qualitat d’un producte que mereix créixer sense falses cotilles. Contra la normalitat, la intel·ligència, el mercat i, a més, contra la llibertat d’elecció del ciutadà. I, si les institucions no la garanteixen, de què ens serveixen?

stats