BOTAFOC
Opinió 25/06/2016

Em qued amb el boig

2 min

El fet que les despulles d’una llagosta s’hagin convertit en el fet més destacat d’aquesta campanya electoral dóna una idea de l’interès que desperta la mateixa.

Davant el rebombori generat pel menú degustat per Pablo Iglesias durant la seva visita a Mallorca, podrien haver conclòs que una societat classista com la que vivim no perdona que els pobres mengin bé;però a continuació recordam la facturació del líder de Podem als darrers anys.

El candidat morat és ric; en conseqüència, i a falta de demanar opinió al crustaci (hauria aportat més que qualque candidat) hem de canviar l’axioma: només els de dretes poden menjar bé, per si algú ho havia oblidat.

El silogisme es completaria amb una altra realitat irrefutable: si Iglesias és ric no pot menjar llagosta, però la gent de dretes el pot votar tranquil·lament.

El trànsit a la socialdemocràcia de l’aspirant a president requeria un gest i Balears li va brindar l’oportunitat.

Aprofit la jornada de reflexió per revisitar Viva la libertà, pel·lícula italiana de Roberto Andò, monument a la lucidesa i antídot contra la política actual (i contra els polítics).

Un enorme Toni Servillo (La grande bellezza) brilla per partida doble, interpretant uns bessons. Un, secretari general d’un partit progressista; l’altre, un professor tronat que suplanta el seu germà quan aquest entra en una crisi existencial.

La conversa entre el boig i el president de la República hauria de servir de frontispici de qualsevol programa electoral.

Com diu el protagonista, bastaria que els governants no trepitjassin la dignitat d’aquells que no es poden defensar. Tan simple, i tan allunyat de la realitat.

L’interlocutor, conservador, li respon que ell no pot fer res perquè, en realitat, la política ha desaparegut. Tan simple i tan real. (I quan la mirada curta substitueix la política passen coses com ara el Brexit).

Al film, el líder polític, ja recuperat, manté un breu diàleg amb el seu secretari. Aquest l’informa que les enquestes els atorguen la victòria. La resposta és demolidora. “Pascal apostava sobre l’existència de Déu basant-se en el càlcul de probabilitats. Els polítics apostam sobre el sentit de la història. Tu has preferit apostar per un boig”.

El referèndum britànic va donar el toc de gràcia a una campanya electoral que ja va néixer mig morta al conjunt de l’Estat, i que a Balears ja havia mort del tot amb els festers de Sant Joan.

El leave deixarà sense vacances part de la classe treballadora del Regne Unit. Aquella que no menja llagosta i que té tot el dret del món a prendre el sol i beure sangria a Sant Antoni o Magaluf. Al final sempre perden els mateixos.

No acabaré sense recomanar les sis peces del Microteatre per Mentalitzar, que es poden veure a l’hospital psiquiàtric de Palma. Històries farcides de ‘boigs’ asisitits per la lucidesa.

stats