OPINIÓ

Elogi de l’economia social

Amb el covid-19 hem comprovat que jugar-s’ho tot a una sola carta com la del turisme és un risc econòmic (i social) massa alt per a qualsevol territori: fins i tot la presidenta, que no sabia que els reis eren els pares, ho ha contat entre lamentacions a Felip VI durant les reials vacances mallorquines. Una aposta que ha contribuït a alimentar alts nivells de pobresa, desigualtats i precarietat estructurals, mentre alhora importàvem constantment població i consumíem territori per alimentar la maquinària del creixement. Bé està que, si més no, es reconegui una realitat que es considerava gairebé una traïció quan era denunciada des de l’ecologisme mentre la gallina dels ous d’or funcionava.

Ara ja ningú no pot negar que cal un canvi de model econòmic, i que cal produir coses que serveixin, a més de proporcionar oci als altres: des d'aliments fins a tecnologia. I un dels sectors que cal defensar a tots els nivells és el de l’economia social i solidària. Una economia que no sols no és cap utopia, sinó una realitat tangible per a milers de treballadores i treballadors a les Illes Balears que d’ençà de fa dècades depenen de cooperatives, societats laborals, entitats del tercer sector social i, més recentment, empreses d’inserció, entre altres iniciatives. Unes iniciatives que, per cert, varen ser molt més resilients davant l’anterior crisi i, a diferència d’altres, varen mantenir el gruix dels llocs de feina, la majoria dignes i estables.

I és que com el feminisme –que amb la defensa la visibilització i el reconeixement dels treballs de cures, qüestiona la lògica sobre la qual es sustenta el capitalisme–, l’economia social no agrada als gurus de l’economia perquè posa en dubte la responsabilitat social de moltes grans empreses que allò 'social', 'solidari' o 'sostenible' només ho empren a nivell de màrqueting i rentada d’imatge. Però, sobretot, allò que emprenya de l’economia social és que, malgrat les traves, funciona, essent portadora d’una racionalitat ben diferent a la de l’economia convencional: enfront de la fal·làcia de l’'homo oeconomicus', que només cerca el benefici immediat i a costa del que sigui (com si això fos una qüestió natural, aliena a tota ètica o moral), l’economia alternativa es fonamenta en el treball cooperatiu –o, si voleu, en la democràcia econòmica– i en el respecte a les persones i els seus drets, en equilibri amb el medi ambient, i prioritza la producció i els intercanvis a escala local, per tal de beneficiar la comunitat de referència i els seus habitants. De fet, si us hi fixau, moltes d’aquestes iniciatives a escala local són conegudes per integrar la promoció de les persones més vulnerables amb la defensa del medi ambient, com ha fet històricament la Fundació Deixalles, que és una referència dins i fora de les Illes en la gestió i reutilització de residus.

A les Illes, el gruix de les entitats de l’economia social i solidària s’agrupen al voltant de l’associació Mercat Social, des de la Unió de Cooperatives (UCTAIB), a l’Associació de Productors d’Agricultura Ecològica, passant per empreses relativament noves com Som Energia o Ecotxe, la Xarxa d’Economia Social i Solidària REAS, Deixalles, les finances ètiques o la federació de comerç just de la federació de S’Altra Senalla. Una xarxa amb experiències molt diverses que van des d’una cooperativa d’ensenyament com el CIDE a petites cooperatives de serveis com Bauma, que ofereix suport a multitud d’iniciatives socials perquè puguin ser viables, passant per moltíssims projectes en procés de gestació, com el supermercat ecològic cooperatiu Terranostra.

Experiències i voluntats allunyades d’allò que fins i tot a les escoles s’ensenya que ha de ser el model d’'emprenedor' (i aquí cit textualment un manual de 4rt d’ESO de l’editorial Santillana): "Desenvolupar una actitud positiva cap als doblers", perquè "només així estarem parlant realment d’esperit emprenedor, de generar idees per engegar un negoci o, simplement, de buscar el benestar". Per què no consideram models d’emprenedoria qualsevol dels exemples esmentats, sense anar més enfora? De veres creim, amb el cop de realitat que ha suposat la pandèmia, que ens en sortirem de tot plegat amb més individualisme i neoliberalisme?

En el ja inajornable trànsit cap a un altre model de desenvolupament econòmic per a les nostres Illes, la diversificació passa també perquè l’economia social i solidària sigui reconeguda i promocionada pels poders públics en el marc d’una estratègia més ampla, i perquè moltes iniciatives de l’economia convencional que s’identifiquen amb els seus principis facin el bot i junts facem xarxa. I perquè tots i totes nosaltres, com resa l’aferradissa lletra de l'spot promogut aquests dies pel Mercat Social, facem de l’economia social i local la nostra economia normal.

EDICIÓ PAPER 26/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF