TRIBUNA OBERTA

Efímeres gales de photocall i estora vermella

No sé si algú de vosaltres ha tingut mai la temptació de fer servir els mails que surten a les pàgines web dels representants de l’Ajuntament, del Consell o del Govern. Jo no ho havia fet mai, però ara fa unes dues setmanes, una notícia al diari em va fer pensar que potser podia utilitzar el mail que surt a la pàgina del regidor Antoni Noguera. “Què has d’anar a emprenyar ara… Sí, però si té el mail deu ser perquè li escriguin, no?”. Així que començ a redactar un missatge, en el qual li expressava, al senyor Noguera, la meva opinió sobre la notícia que dia 27 de gener aquest diari publicava amb relació a les gestions que es duien a terme per tal que la cerimònia dels premis Goya de cinema se celebrassin a Palma el 2022. Li expressava al missatge la meva opinió, contrària perquè no sé en què pot beneficiar els creadors de l’audiovisual de Balears que es dediqui un elevat pressupost de cultura a organitzar una gala d’entrega de premis destinada a uns pocs elegits. Per difondre Mallorca com a plató cinematogràfic? Ja tenim les Film Commission (de Mallorca, Eivissa, Menorca, de Balears… aviat n’hi haurà del mirador de la Foradada). Potser el senyor Noguera té uns arguments molt vàlids per fer-me veure l’error, i explicar-me com el pressupost revertiria en benefici de la creació artística de les Illes, de Mallorca, o tan sols de Palma… Però no ho sabré. Perquè, tot i que vaig escriure un mail al correu que la web de l’Ajuntament indica, cap resposta. Per por d’haver-me equivocat, que la web estigués obsoleta, el vaig reenviar a una altra adreça que m’asseguraren que era millor… Idò tampoc.

Aprofitava l’avinentesa, ja que hi érem, per exposar-li el meu parer sobre la situació arcaica dels premis Ciutat de Palma, que doten amb 26.000 € el premi de novel·la, mentre que la suma va baixant, des dels 12.000 € de poesia als 10.000 € d’audiovisual o còmic, fins a arribar a la més baixa, els 6.000 € d’arts escèniques i del premi d’investigació. De cap de les maneres li proposava que es rebaixàs la quantitat amb la qual es premien els escriptors, ans la idea és que el pressupost dedicat a una gala de lliurament de premis a la qual poden assistir (altre cop) tan sols els convidats, es destini a millorar la dotació dels premis. No ho dic com a boutade-anarquista-rebel, sinó des d’una reflexió sobre per a què serveixen els premis. En primer lloc, per fer contents els creadors, que veuen la seva tasca reconeguda. Després, com a línia de currículum que els ajuda a rebre més premis o possibilitats de feina; i tercer, a poder, amb la quantitat guanyada, continuar creant. I poca cosa pot fer un cineasta amb 10.000 €. Per això és perquè crec que des de les institucions s’han d’ajudar els creadors amb exposicions, amb organitzacions de concerts i d’obres de teatre, amb publicacions… i amb premis millor dotats. Segur que els premiats, els que haurien de ser els vertaders protagonistes de la gala, n’estarien ben contents.

EDICIÓ PAPER 30/05/2020

Consultar aquesta edició en PDF