OPINIÓ

Educació i prevenció

Especialment aquests dies, resulta dolorós pensar que de les desgràcies se n’aprèn. I encara més dolorós és pensar que sovint no n’aprenem. Els humans tenim una capacitat extraordinària per oblidar les desgràcies, el perill, per obviar els riscos, per mirar cap al costat que no ens fa mal, que ens distreu, per no pensar que cada acció nostra té conseqüències i que la història ja ens les ha deixat veure, no una vegada, sinó en reiterades ocasions. És una capacitat, la d‘oblidar, que contribueix a alleugerar-nos la vida. Potser és una necessitat, potser és una maledicció, potser les dues coses, no ho sé.

La torrentada del Llevant de Mallorca ens ha arribat a tots a l’ànima. Hem compartit el dol, les imatges, les històries, també hem celebrat l’onada de solidaritat. Ens hem demanat per què ha passat, hem mirat cap a la natura, cap al territori i també cap al desenvolupament de la construcció, cap als espais robats a les correnties naturals de l’aigua, als torrents tapats i a les infraestructures i accions que sumen riscos. S’han activat els plans d’emergència, els processos d’ajudes als damnificats, s’han mobilitzat exèrcits professionals i de voluntaris, a Mallorca han vingut televisions d’arreu, les xarxes se n’han omplert… I, així i tot, la seguretat que, d’aquí un parell de setmanes, la majoria de persones que no ha patit la desgràcia directa d’una pèrdua ja ho haurà oblidat, ara fa mal només de pensar-ho. Què n’aprendrem, del que ha passat? Què farem a partir d’ara per evitar el risc o, si més no, per no continuar sumant-ne? Què sabem de prevenció?

La responsabilitat, com sempre, és política. I és que més enllà de les primeres necessitats de donar solució urgent als afectats, fer política és afrontar ara que la població requereix educació per a la prevenció. Quants plans de prevenció s’activaran en els propers mesos? Quina difusió se’n farà? Quants de plans d’actuació es posaran a l’abast de la ciutadania perquè estigui més preparada per respondre a un fenomen extrem? Quantes mesures s’engegaran a partir d’ara per tornar a la natura allò que li hem usurpat?

De la mateixa manera que aquests dies hem estat i estam al cas dels esdeveniments, convindria que no deixàssim d’exigir educació per no afegir riscos, i prevenció com a actitud bàsica i ineludible per sobreviure. Davant la seguretat que vivim en perill, potser la clau és tenir ben interioritzat com hi podem conviure.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 11/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF