OPINIÓ
Opinió 25/03/2019

'Ecolojetas' i 'ecofarsa'

i
Cristina Ros
2 min

No són neologismes. Tampoc no tenen cap possibilitat de passar a ser-ho. ‘Ecolojetas’ i ‘ecofarsa’, dos termes que –oh, casualitat– hem hagut de sentir aquests dies passats en boca del líder del PP balear, Biel Company, i del líder 'de facto' dels hotelers, Gabriel Escarrer, són parauletes amb pretensió de fer gràcia i mal a la vegada, ara que som a les portes de successives campanyes electorals. Però a l’hora són conceptes que, sortint de qui surten, i sobretot en el moment que surten, serveixen a qui les pronuncia perquè el seu cercle més proper faci la rialleta i assenteixi, mentre que la resta les contemplam com una sortida amb efecte 'boomerang'.

A Company se li varen cremar les muntanyes d’Andratx, des d’on ara ha acusat l’actual Executiu de tenir els boscos descuidats. No vull pensar que sigui falta de memòria el que impulsa el candidat del PP a anar-se’n d’excursió per la zona que quan ell era conseller d’Agricultura, de Medi Ambient i de territori, el juliol del 2013, va patir l'incendi més devastador de les darreres dècades a Mallorca, i va amollar que si arriba a presidir la comunitat, els boscos estaran nets com a patenes, i “no com ara”. No és desmemòria, ni pot ser que ningú del seu grup excursionista no li hagi advertit que no és aquest el lloc ni el moment de definir el Govern d’esquerres d’’ecolojetas’ i de tenir els boscos abandonats. No és oblit, sinó una manera d’entendre la política a l’antiga. Posar-li cara, com més dura millor, i acusar l’altre dels teus propis pecats. Per si cola.

I aquesta acusació d’'ecolojetas' la fa qui assegura que tornarà a la Llei agrària del 2014, cosa que és un exercici de coherència perquè Company va ser el responsable d’una llei que entenia l’activitat al camp com un negoci que ha de venir complementat per l’activitat turística, amb les facilitats que li calguin. I molt ecologista no sembla.

Curiosa coincidència temporal amb les declaracions a diferents mitjans d’Escarrer, que fa un parell de mesos que pronuncia ‘ecofarsa’ cada vegada que té un micròfon davant, vengui o no vengui al cas. L’ecotaxa o impost turístic es transforma en ‘ecofarsa’ en boca de l’hoteler mallorquí per un pur atac de banyes. Allò que indigna el poder hoteler no és la inversió que s’hagi fet amb la recaptació de l’impost, sinó que en aquesta terra qualqú gosi caminar sense fer-ho agenollat. Perquè els principals hotelers no volien, ni volen, l’impost, l’ecotaxa és 'ecofarsa'.

En tot cas, que sigui el prefix ‘eco’ el que reuneixi Company i Escarrer, què voleu que us digui, com a mínim sona estrany. Molt molt estrany, com si fos extraterrestre.

stats