L’EDITORIAL
Opinió 07/04/2017

ETA es desarma i la pau es referma, però alguns no es donen per al·ludits

2 min

Avui és un dia important en la història espanyola recent. L’organització terrorista ETA, que va començar la seva activitat armada en ple franquisme i la va continuar encara amb més virulència en democràcia, completa avui el seu desarmament. Milers de persones escenificaran aquesta fita amb un acte a Baiona, al País Basc francès, que certifica el final de la lluita armada d’ETA i és el preludi de la seva dissolució definitiva. Amb aquest últim pas, s’haurà tancat una pàgina negra de la història d’Euskadi i d’una organització responsable de la mort de més de 800 persones, entre les quals hi ha molts civils innocents, com les víctimes del fatídic atemptat contra l’Hipercor de Barcelona el juny del 1987.

Hi haurà temps per fer el balanç acurat de l’herència que deixa ETA en forma de vides trencades i el seu impacte social, però avui és important remarcar el paper de la societat civil, i en especial el grup dels anomenats Artesans de la Pau, en el procés de desarmament d’ETA. Aquests activistes, juntament amb els verificadors internacionals, han hagut de fer la seva feina enmig de la pressió policial dels estats espanyol i francès, que han volgut torpedinar el procés fins a l’últim moment. Finalment, però, França ha permès la culminació del desarmament, mentre que Madrid sembla que encara no sap si se n’ha d’alegrar i no es dona per al·ludit. De manera incomprensible, és com si Espanya no estigués preparada per a l’arribada de la pau i els esforços d’uns i altres en el camí de la reconciliació.

El que cou a Madrid és que ETA ha pogut decidir l’escenificació de la seva fi, cosa lògica perquè era molt difícil, per no dir impossible, que fos d’una altra manera. Al PP tampoc ha agradat que l’esquerra abertzale hagi estat un motor de la pau, però la realitat és la que és. Malgrat que durant massa temps va adoptar una posició vergonyant o clarament còmplice amb la violència, ha estat clau per forçar la fi d’ETA, agradi o no.

Això sí, algun dia ETA haurà de fer l’exercici que han fet molts dels seus exmembres, i reconèixer que tot el dolor causat no tenia cap justificació ni, per descomptat, ha servit per a res. Només per viure un malson del qual, afortunadament, tot just ara Euskadi comença a despertar.

stats