SI AIXÒ ÉS GUERRA...

Dues senyores i dos senyors

Aimats lectors, de cada vegada estic més convençut que el cosmos ens envia senyals, emperò el problema és que ens falta competència lectora còsmica per saber què poden voler dir-nos. Si no, com s’explica que la mateixa setmana que se’n va de la presidència una diva en majúscules de la política balear com Xelo Huertas torni al seu regnat televisiu una diva destronada com Isabel Pantoja? Ja sé que la vida de les dones d’empenta és plena de paradoxes espaciotemporals, però sincerament se m’escapa què pot voler dir-nos l’univers amb aquesta juguesca demiúrgica.

Pantoja, la dona que ens va enamorar l’ànima amb el seu vaixell veler carregat de somnis que abandonà la badia, va debutar en un 'tablao' mallorquí. Xelo Huertas, la dona que fumant –un ducados– esperava la solució al seu problema, va debutar a l’Ajuntament de Marratxí. Per ara, els inicis concorden. Isabel Pantoja va deixar-se estimar per un batle que finalment la va deixar tirada. Huertas s’ha deixat estimar per un partit que, amb l’informe de l’Advocacia de la comunitat sobre la taula, també ha deixat d’estimar-la. Estèticament: Pantoja té la millor cabellera de la 'copla' espanyola i Huertas és la Cleòpatra de l’hemicicle. Ai las, quan més hi pens, més semblances hi trob. Altrament, fins i tot s’assemblen en el fet que ambdues són irreemplaçables.

I com sempre, els balears en general, i els regents de la cosa pública en particular, som de prendre’ns les coses amb molta calma. Fa dies que la crònica d’una destitució anunciada era una bubota que recorria el Parlament de les Illes, però ara que ja s’ha fet efectiva: què? El #PostHuertisme ja és un fet, però sembla que #Francina&Co no se n’han temut i han convocat un ple per a l’1 de febrer en què el nom del nou president no és a l’ordre del dia. Com a habitant i tribut balear, puc pensar dues coses: o que no es prenen seriosament la institució o que no tenen candidat. I cap de les dues opcions diu gaire de la nostra cambra com a òrgan de representació de la sobirania popular. Si no cal un president, que podria ser, un sou que ens estalviam. Però ja fa anys que hauríem pogut posar tots aquests doblers en una guardiola. Si la solució és que no tenen nom, qualque cosa falla. Marta Maicas sonava amb força i ho tenia tot –dona, eivissenca i de Podem– per aconseguir-ho. Però una denúncia la col·loca a la picota de les investigades –antigament imputades– i el seu nom perilla a la travessa. La maledicció dels llinatges en #AS s’ha cobrat una nova víctima a Podem. Primer Seijas, després Huertas i ara Maicas. Mai una rima falsa havia portat associada una malastrugança d’aqueixes dimensions.

I com que no vull que m’acusin de manca de paritat, després de dues dones d’empenta, toca glosar dos presidents de potada. De Donald Trump m’estim més no parlar-ne gaire, avui, perquè tenc la sensació que serà el protagonista absolut de quatre anys ben llargs. Mai la primera setmana de feina d’un home havia donat per a tant. Ecologistes, mexicans, el seu fill Barron, Jane Fonda... tots en un moment o un altre l’han tengut present als seus pensaments. Fins i tot Rajoy Brey, el nou home del temps, s’ha sentit dolgut quan Donald ha tret de circulació la versió en espanyol –la segona llengua més parlada als Estats Units– del web de la Casa Blanca. Ara ell i Susana Díaz ja saben el que sentim milions de catalanoparlants –segona llengua més parlada a l’estat espanyol– que no podem adreçar-nos a les administracions que ells presideixen en la nostra llengua. Però tranquils. Que ningú pateixi. Tot s’arreglarà, perquè per a aquest cap de setmana donen molta d’aigua.

EDICIÓ PAPER 21/09/2019

Consultar aquesta edició en PDF