OPINIÓ

Drets informàtics i drets humans

El tipus de vida que menam una certa gent –entre la qual la que llegeix diaris– comporta l’oblit estratègic de les persones, grups o comunitats que viuen extramurs dels standings propis de la classe mitjana per amunt. Als costats de les nostres vides, i separades d’aquestes per bardisses botàniques que amaguen robustes tanques amb concertines encastades, s’estenen la pobresa, la misèria i, a continuació, les formes orgàniques que assoleixen els darrers alens humans sense nom. D’aquesta cartografia del dolor en tenim notícies adesiara, sobretot perquè puguem sentir-nos alguns cops a l’any generosos, solidaris, bona gent. Que ho és, de guapo, reunir trenta o quaranta miserables a l’entorn d’una benèfica taula nadalenca! Però també tocaríem saber que, en general, som avariciosos, molt cadascú-per-a-ell ja que Déu mira per tots, creença que mantenim fins i tot després de deixar de creure en Déu.

La pandèmia ens recorda adesiara, i per un instant, les nostres xacres socials. Alhora, ens permet escandalitzar-nos, esqueixar-nos la vestimenta: com és possible que no sabéssim fins ara que...? I ho sabíem, però la bardissa també servia per aïllar-nos d’aquesta o d’aquesta altra realitat.

Tan contents que estàvem tots per la manera com hem pogut ingressar a la societat de la informació, per la manera que hem tengut d’instal·lar les nostres vides en la cibernètica... I ara, quan l’ensenyança pandemitzada requereix una insignificant capacitat telemàtica de la llar, resulta que hi ha milers i milers de llars que n’han quedat al marge. Era obvi que no tothom tenia ordinador a casa seva i que a molta gent li eren estroncats als camins d’internet. Però ens entestàvem a ignorar-ho. Ara la realitat se’ns posa al davant i ens escup a la cara que milers i milers de nins i nines difícilment podran continuar progressant adequadament perquè els seus pares no tenen ni els han pogut regalar un ordinador. La igualtat d’oportunitats se’ns descobreix com una fal·làcia execrable.

És a dir, hem construït una societat tan excloent per raons d'estatus social que no ens podem presentar com a exemple de respecte dels drets humans.



EDICIÓ PAPER 06/06/2020

Consultar aquesta edició en PDF