OPINIÓ
Opinió 17/06/2020

Dos homes i un destí innoble

Guillem Frontera
2 min

EscriptorPer acabar d’arrodonir què signifiquen les revelacions de la CIA que involucrarien –piadós eufemisme– Felipe González en el terrorisme d’estat, potser convendria recular una mica fins abans de la Transició, en plena efervescència dels exercicis espirituals que González i altres joves socialistes celebraven amb Willy Brandt, un socialdemòcrata que era el gran pilar occidental europeu en la Guerra Freda. En primer lloc, Brandt va haver d’alliçonar aquells joves sobre qüestions bàsiques: no es podia ser socialista i tenir alhora simpaties pel comunisme. Si feim memòria de com el PC va ser relegat a una significança testimonial i el paper que hi va jugar el PSOE, veurem fins a quin punt els misacantanos socialistes estaven preparats per esmotxar el comunisme en un temps històric rècord. Res a dir, els havien encomanat aquesta feina i la varen fer. I la varen cobrar.

Una altra cosa va ser l’entrada d’Espanya a l’OTAN, una infàmia que ja ens hauria d’haver alertat de les capacitats més malignes del partit fundat per Pablo Iglesias. Guanyar vots amb l’eslògan 'OTAN, d'entrada, no' quan a l’ambaixada nord-americana a Madrid ja tenien la paraula de González en sentit contrari i sense ambigüitats, ens indica fins a quin punt les instruccions de Brandt s’havien convertit en matèria de fe per als joves socialistes. Aquests eren cada dia més proamericans i més antisoviètics. S’havien desprès dels darrers ecos del marxisme que anys enrere els havia llaurat i desbrossat els territoris que el seu partit havia mantingut incultes durant quatre decennis. Aviat s’inauguraria l’època de l’americanisme de González, al costat dels EUA en afers com el de Veneçuela i altres.

Ja abans d’abordar el poder de l’Estat, Felipe González i els seus ens oferien un non stop de frases amb "gracejo", que feien molta gràcia a la seva parròquia. Una de les frases més famoses, al seu moment, de González, va ser: “Prefiero morir de un navajazo en el metro de Nueva York que de aburrimiento en Moscú”.

Qui havia de dir que la CIA li pegaría el navajazo que havia triat González contra l’avorriment de Moscou? No és per res, però es tracta d’una ferida mala de fer neta, d’un afer mal de curar: almenys tant com la gangrena que ataca la monarquia i que ja ha deixar fora de joc Joan Carles I. En poques setmanes, la navalla ha tocat os en dos cossos dels que foren els dipositaris dels majors honors i poders.

Na Corinna i la CIA, ja ho val...

stats