Dolça i sexy

Totes les picotes són cireres, però no totes les cireres són picotes

És una de les fruites més saboroses que tastareu mai. Carnosa, dolça i suculenta. Vermella, aromàtica i suau. N’hi ha de diverses varietats, però la picota és sens dubte la millor, la més bona. Ara que és a punt d’acabar-se la primavera, a les portes de l’estiu, és quan les cireres comencen a deixar-se menjar amb tot el seu sabor i propietats.

Arribats al segon paràgraf de l’article d’avui, deixeu-me introduir una frase un pèl petulant: totes les picotes són cireres, però no totes les cireres són picotes. M’explico. De cireres se’n fan a molts llocs, però les originàries de la vall del Jerte (Extremadura) són diferents, especials, úniques. Qui n’entengui una mica sap a què em refereixo. Gràcies a les empreses de distribució que ens les porten a tocar de casa, des d’ara i fins final d’agost podem trobar cireres picotes als millors establiments.

Això sí, que no us ensarronin. La picota autèntica només és la que té denominació d’origen protegida, cosa que en garanteix la seva qualitat superior. La seva maduració és més tardana, per això tot just en començareu a trobar a partir de primers de juny. És més petita i carnosa que altres varietats, menys àcida i molt cruixent al mossegar-la.

L’alta qualitat de la picota fa que hi hagi productors que facin ús de la picaresca per fer passar gat per llebre. Però distingir una picota d’una altra varietat no és massa complicat. Tan sols cal fixar-se en un parell de detalls determinants. El primer, la cueta que uneix la cirera amb la branca, que al ser collida es queda a l’arbre i mai al fruit. Per tant, una picota mai portarà cueta quan arriba a la botiga. I el segon, la mida del pinyol. A les cireres d’aquesta apreciada varietat hi ha menys carn perquè el pinyol és més gran. I sobretot, aquesta carn és més vermella, cruixent i saborosa. En definitiva, una cirera dolça i, al mossegar-la, sexy.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 18/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF