OPINIÓ

Diversificar l’economia balear és possible

La setmana passada explicàrem que la diversificació de l’economia de les Illes passa per fomentar l’economia del coneixement, és a dir, tots aquells productes en els quals l’element central són les idees, la innovació i el saber. A Balears hi ha tres subsectors que han tengut èxit desenvolupant productes basats en el coneixement: les tecnologies aplicades al turisme, la indústria tradicional i les noves tecnologies. Avui veurem exemples d’actuacions per promoure més aquestes activitats.

En primer lloc, mesures per fomentar la creació d’una xarxa d’empreses que treballin en l’àmbit del coneixement i la indústria: 1. Servei d’acompanyament a les empreses: sovint es tenen idees brillants de productes, però no es disposa de prou coneixements en gestió empresarial. Cal fer un bon pla de negoci, triar bé el personal necessari, saber com exportar internacionalment o com informar-se de les innovacions recents que van sorgint. És necessari un acompanyament actiu a través de reunions periòdiques amb especialistes en cada àrea per anar resolent les dificultats que van sorgint a l’inici d’un negoci. 2. Llocs de feina subvencionats. Si un aturat cobra la prestació i es queda a casa, perd oportunitats. És preferible que els governs subvencionin un lloc de treball: la persona a l’atur aprèn un ofici i es crea una xarxa de contactes i relacions. L’empresa no ha de pagar el sou i té una persona més en plantilla. A Alemanya, sindicats i empreses estan satisfets amb aquesta mesura. 3. Contractació pública innovadora. Quan l’administració ha de contractar, en lloc de demanar quin producte vol, ha de fer-ho al revés: explicar quina necessitat té, quin problema vol resoldre. Això estimula la capacitat creativa de les empreses, que proposen solucions diferents, més eficients i més barates. 4. Fons de capital de risc: és quan un grup d’inversors aporten doblers a un projecte a canvi de ser-ne socis. És una bona manera que empreses petites o acabades de crear puguin accedir a finançament sense haver de demanar un crèdit al banc, que és més car i difícil d’aconseguir. Moltes autonomies han creat aquests fons amb doblers públics: els governs inverteixen (i són copropietaris!) en empreses del seu territori amb necessitat de finançament per innovar o internacionalitzar-se.

El segon component necessari és donar suport absolut als que comencen. 1. Les empreses de nova creació no paguen impostos. Aquelles que al principi tenen més despeses que ingressos, haurien d’estar exemptes de pagar impostos: així poden destinar el (petit) pressupost inicial a inventar nous productes i donar-se a conèixer. No disposar de crèdits (o de tresoreria) és un dels principals motius pels quals les empreses tanquen en els primers anys de vida. 2. Contractes de formació i ocupació. Són contractes en què és obligatori estudiar i treballar al mateix temps. Estudies una formació professional al mateix temps que ho poses en pràctica treballant i cobrant en una empresa. És una idea alemanya que s’ha implementat recentment amb èxit a Balears. S’hauria d’estendre molt més: s’han fet 600 contractes i hi ha milers d’usuaris potencials. 3. Ateneus de fabricació digital. Es tracta de centres públics que disposen de maquinària al servei de la gent: impressores en tres dimensions, per exemple, amb mestres que ensenyen a emprar-les. Així, es poden fabricar prototips a baix cost de peces de vaixell, sabates o tubs per als respiradors per als pacients de coronavirus. L’objectiu és que la gent jove s’alfabetitzi en noves eines i es familiaritzi amb la indústria. Existeixen més de 1.500 ateneus digitals a tot el món.

Finalment, s’ha de donar a conèixer tot el que es fa. Maleta en mà, s’ha d’explicar al món allò que feim. Per exemple, el Districte 22@ de Barcelona ha estat la marca i la plataforma de 9.000 empreses del coneixement. Ha servit per donar a conèixer el que es fa i també per atreure ments brillants, empreses i inversors.

Existeixen molts d’exemples de com fomentar l’economia del coneixement. En canvi, aquí sovint ens trobam amb una administració pública que: 1. Li costa molt introduir noves maneres de fer. 2. És burocràtica i complexa: te n’afluixes de demanar res. 3. Amb recursos insuficients: el pressupost a Balears per donar suport a la innovació i la indústria, és dels més baixos de tot Europa.

Amb la crisi post-covid, podria ser pitjor. A Balears, la majoria del (petit) suport pressupostari que es destina a aquest sector tan estratègic arriba gràcies als Fons Europeus: el Govern pràcticament no hi aporta recursos propis. Idò a pesar d’aquest dèbil suport, ara el Govern vol dedicar aquest finançament europeu a altres àrees.

EDICIÓ PAPER 21/11/2020

Consultar aquesta edició en PDF