Ara que tothom ha pogut dir quin futur vol per a aquestes illes, ara que s’ha aconseguit aturar a la majoria de les institucions un govern de dretes amb clara tendència a la ultradreta, és el moment de recordar que, si no hagués estat pel perill que representava aquest fet, potser els resultats haurien estat uns altres. Vull dir que avui hem de recordar als governants de la passada legislatura, en molts de casos les mateixes cares que veurem al front de la gestió política en els propers anys, que els vots que han permès la reedició del pacte d’esquerres no són unes mamballetes col·lectives a la feina feta els darrers quatre anys. Si ho entenen així, s’equivoquen, i si pensen que tenen els vots perquè han agradat molt, encara s’equivocaran més en els mesos i anys que han de venir. Per això ho hem de recordar precisament poques hores després que les forces guanyadores i les que pacten amb les guanyadores, i que saben que podran tenir alguna responsabilitat de govern, hagin cantat victòria i n’hagin dit, a més, victòria històrica.
La legislatura que està a punt de començar ja no tindrà els 100 dies de gràcia per als seus responsables, tampoc els mesos de perdó, ni els anys de maduració. Ja no hi ha espai per esmentar l’herència rebuda. Ja no val dir que la planificació té uns terminis llargs, que l’administració és lenta i que s’haurien de canviar les estructures.
Des del primer dia, de seguida que s’hagin format els governs, haurem de recordar que no volem cap autopista, que volem solucions de transport públic i mobilitat sostenible, que volem decisions valentes per garantir l’accés a l’habitatge, que no volem tot el turisme del món a ca nostra, que volem mesures efectives per canviar el model econòmic i per no continuar baixant graons als rànquings de renda per càpita. Els recordarem que cal signar el Pacte per l’Educació amb un acord al més ampli possible, cosa que no s’ha aconseguit la legislatura ara ja passada. Els recordarem que han d’exigir a l’Estat un REB més just per a les Illes i també les reformes laborals que calguin per posar fi a la precarietat establerta. Els haurem de recordar que majoritàriament han decebut en les polítiques culturals dels darrers quatre anys i que volem que la cultura ocupi un espai de centralitat, de transversalitat per pensar el nostre petit món, mentre s’acaben les promeses de crear grans espais de referència, per descomptat, internacional. I, entre moltes altres coses, els recordarem que ens calen polítiques lingüístiques estimuladores o repensar el model de mitjans de comunicació públics (la funció que han de fer i la imatge que volem que transmetin de nosaltres). Ah, també els recordarem que, dins la bona tasca feta en memòria històrica aquesta legislatura, sa Feixina encara està dreta, i hi està per haver badat.
Des del minut u, els haurem de recordar que, si no hi ha anat, ara va de debò. Que hi estarem damunt des d’ara mateix. I que sí, dit això que no volíem un pacte de la dreta i la ultradreta, dels pactes d’esquerra n'exigim més i millor.
