OPINIÓ
Opinió 20/03/2020

Dinou certeses

i
Laura Gost
4 min

EscriptoraCertesa número u: cal elegir un bon company de confinament.

Certesa número dos: en casos de normalitat, les xarxes socials són una font inesgotable de crispació, sarcasme i mala llet; en temps de crisi, però, emociona constatar que la majoria d’usuaris deixa de banda la negativitat per concentrar-se a emetre missatges positius, optimistes, solidaris i tolerants amb la finalitat de connectar les persones –la funció genuïnament intrínseca de les xarxes– quan el pànic, l’angoixa o el desconcert s’estenen arreu.

Certesa número tres: les algues congelades, l’hummus d’alvocat i la soja texturitzada no s’esgoten ni tan sols durant les compres de preconfinament: si vas al supermercat quan ja hi ha anat tothom, els trobaràs en abundància enmig dels prestatges buits, com dient –carregats de raons i vitamines– 'nosaltres també alimentem’; com dient –amb llàgrimes de calci i el fòsfor a flor de pell– ‘això és discriminació vegetal’; com dient –la soja i l’hummus– ‘gràcies per confiar en la nostra proteïna’ o –en el cas del paquet d’algues– ‘no et decebré, t’ho juro per la clorofil·la’.

Certesa número quatre: hi ha una sensació més punyent que la consciència de viure en un estat d’alerta permanent, i és el calfred que recorre el cos en el precís moment que passes de banalitzar, relativitzar i fer humor d’un fet a assumir que la cosa és seriosa, i que fa por.

Certesa número cinc: haver de conviure amb una dosi moderada de por durant diversos dies o setmanes ens demostra que la por, en realitat, no ens paralitza, i que som més forts del que sospitem.

Certesa número sis: si el fet de no poder sortir de casa provoca que una gran majoria de persones enumerin totes les passions –llegir, mirar pel·lícules, escriure, fer manualitats, cuinar– que podran realitzar a causa del confinament fa pensar que potser –només potser– hauríem de quedar més a casa i posar més en pràctica aquestes passions fins i tot quan sortir està permès.

Certesa número set: la impossibilitat de fer vida social ens obliga a prendre consciència de les persones i les activitats que realment enyorem i d’aquelles que esdevenen compromisos més o menys evitables. Aquesta circumstància no ha d’implicar tallar aquells contactes que no enyorem, però sí que pot servir per reestructurar l’escala –personal i intransferible– de prioritats i potser –només potser; sempre i només potser– aprendre a alternar aquests compromisos amb les esmentades passions casolanes que es recullen en la certesa número sis, i que ens enfronten i ens reconcilien amb la capacitat individual de fer allò que ens agrada i de fer-ho sols.

Certesa número vuit: la millor manera d’aconseguir que els sedentaris tinguin unes ganes boges de sortir a passejar és impedir-los sortir a passejar.

Certesa número nou: quan existeix la possibilitat de quedar-se sense recursos, les persones tendeixen a prioritzar allò que perceben que prioritza la majoria, fins i tot si es tracta de paper de vàter.

Certesa número deu: quan tornes gran, t’adones de la vulnerabilitat dels pares i els padrins, però la pròpia vulnerabilitat t’aplaca amb més força que mai quan assumeixes que la seva vulnerabilitat està a lligada a la teva; que els necessites i que els pots perdre.

Certesa número onze: l’amor no ens salva, però ens fa sentir protegits.

Certesa número dotze: l’humor no ens salva, però ens fa sentir bé.

Certesa número tretze: si mai no pares atenció a les dates de caducitat dels aliments, començaràs a fer-ho el dia que et prenguis seriosament això d’haver de racionar el menjar amb responsabilitat i –idealment– continuaràs fent-ho després d’acceptar que aquest costum pot ser beneficiós a escala global.

Certesa número catorze: si mai no pares atenció a les dates de caducitat de les parelles, començaràs a fer-ho el dia que et prenguis seriosament això d’haver de passar la vida amb la persona amb qui vas decidir passar la vida i –probablement– continuaràs fent-ho després d’acceptar que aquesta reflexió pot ser beneficiosa a escala personal.

Certesa número quinze: si, amb tot el temps del món, no truques a aquella persona, no llegeixes aquell llibre, no acabes aquella pel·lícula i no cuines aquell plat, potser aquella persona, aquell llibre, aquella pel·lícula o aquell plat no t’agraden. O potser sí. O potser no ho tens clar.

Certesa número setze: quan es declara una pandèmia, constatem que els metges, com els superherois, han de tenir vocació.

Certesa número disset: quan es declara una pandèmia, constatem que els polítics, com els possibles finals de Game of Thrones, no estaran mai a l’altura.

Certesa número divuit: ironitzem sobre la passivitat dels joves, la irresponsablitat dels adolescents, la inconsciència dels petits i l’egoisme dels adults fins que veiem que els nens es renten les mans a consciència; que els adults sacrifiquen temps, diners i benestar per protegir els éssers estimats i els desconeguts; que els adolescents s’empassen així com poden la frustració de restar a casa; que els joves fan 'hashtags' animant els companys a quedar a casa; que la major part de la societat actua com cal, i que les ganes d’ironitzar ens les podem treure de sobre amb un trosset de paper de vàter de doble capa.

Certesa número dinou: és molt difícil conviure amb la incertesa, per això és convenient aferrar-nos a les certeses que puguem acumular.

stats