SORTIDA D'EMERGÈNCIA

Dies terribles al paradís

Aquesta ha estat una setmana vertaderament terrible, i no tan sols, ni principalment, perquè l’atur a les Balears s’hagi disparat fins a un 61,5% d’augment interanual –el pitjor a tot l’estat espanyol–, ni tampoc perquè liderem, per quart mes consecutiu, el rànquing de caiguda de la producció industrial, amb un 21,1%. Aquestes notícies són funestes, d’acord, però al cap i a la fi, només afecten els pobres. Ara bé, el que no pot ser de cap manera és que també hagin perdut posicions, a la llista Forbes dels més rics d’Espanya, els hotelers Miquel Fluxà i Gabriel Escarrer, que han passat respectivament del lloc 4 al 10, i del 27 al 52. Com ho faran per continuar donant-nos de menjar com han fet fins ara, si continuen perdent pistonada d’aquesta manera?

Un altre fet que ens hauria de preocupar a tots és la nova investigació que la Fiscalia ha obert a la casa reial espanyola, sota la sospita que el rei Joan Carles i la reina Sofia, i també alguns dels seus nets, podrien haver estat utilitzant targetes de crèdit opaques –o black, si preferiu la terminologia de moda–, que els poden haver permès defraudar grans quantitats de diners a Hisenda. Havíem quedat que l’estiueig dels Borbons a Marivent era un dels principals motius pels quals els turistes han acudit a aquestes illes a milions durant molts d’anys. Ells, els turistes, veien que Joan Carles i Sofia, i els seus fills prodigiosos (sobretot Felip, que per això ell és el rei i no les seves germanes), venien aquí cada any i comentaven: “calla, a l’estiu anirem a Mallorca perquè així farem vacances com els reis d’Espanya”. Idò bé, si ara nosaltres mateixos enfonsam la Corona en el descrèdit –a causa d’unes targetes de crèdit, valgui la paradoxa–, com voleu que els turistes tornin mai més a visitar-nos?

És cert, en qualsevol cas, que el binomi format per la indústria hotelera i els reclams publicitaris de la premsa rosa –liderats, efectivament, per la presència cada estiu de la família reial– ha tengut, a les Balears, una eficàcia indiscutible en termes de fabricació i venda d’una determinada imatge de marca. Però no tan sols això sinó que, en la situació actual, representa millor que cap altra cosa una altra imatge: la d’una desigualtat social desbocada. Efectivament, la distància entre les elits més adinerades i les masses més empobrides de la societat balear és tan enorme que constitueix una irresponsabilitat per ella mateixa: a totes les societats capitalistes existeix aquesta distància, però quan torna excessiva fa que la comunitat sigui inviable. Aquesta inviabilitat es fa palesa ara, quan la crisi del coronavirus ha fet caure de cop en sec aquest fals paradís en què una classe treballadora completament desmotivada, deseducada i desculturitzada es pensava que podia viure fent feina mig any sí i mig any no, mentre els grans empresaris anaven escalant posicions a la llista Forbes i els reclams publicitaris tenien Mallorca com a plataforma per als seus Instituts Nóos o per gaudir el crèdit il·limitat de les seves targetes fora del control de l’Agència Tributària.

Totes les mesures per aturar el cop són ara imprescindibles, i és cert que els pressupostos del govern d’Espanya que estan a punt de ser aprovats a Madrid continuen donant l’esquena a les necessitats de les Balears. Però també ho és que els primers que ens hem faltat al respecte durant massa temps hem estat nosaltres mateixos. Els percentatges de vot a la dreta i a l’extrema dreta, les manifestacions amb pancartes que diuen “ Gracias, Majestad”, són indicadors d’una societat a qui li plouen les garrotades però que no sap, o no vol, destriar d’on li cauen. Tal vegada hi té a veure una falta de consciència, aquesta sí ben transversal, del bé comú.

EDICIÓ PAPER 28/11/2020

Consultar aquesta edició en PDF